La Casa de la Natura

La nostra casa vora al riu, on ens reunim cada dimecres per compartir les nostres creacions poètiques: cançons, contes, articles… cadascú en el seu estil. La literatura no ens salva però ens ajuda a veure les coses menudes, a ficar un nom a les nostres emocions. Hui mirem cap endins a la casa que ens acull, on trobem un espai de comprensió i llibertat.

Blanca de calç: la Casa de la Natura.
Sons d’ocells i de campanes, ocres de fulles i blaus d’aigua. Llum del cel, vermell de la terra, fragància lila canyella i de vegades quasi transparent, que tot ho envolta. Tot plegat esdevé art “l’únic amor que no em fa sofrir”.
I ara m’allunye de la casa blanca, creue la passarel·la quan el migjorn, tot d’una desmesurat, cobreix els campanars de la Seu i de Sant Josep, els sons vibrants del ferro colat colpejant allà dalt.
Arribe a casa content, assegut pense en un nou dia.

Josep Felip Pellicer

Deixa un comentari