Entrevistes Agenda 2021 – Personal de neteja

Entrevista a Josep Soldevila

Per Josep Felip Pellicer Santiago

(Juliol de 2020)

Josep és treballador de l’empresa de neteja de l’Hospital Francesc de Borja de Gandía. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.

En quines condicions generals has treballat en este temps de confinament?

Al principi no sabíem el que hi havia…els que estàvem allí en la primera línia de foc a l’hospital… no sabíem per on tirar…falta de material…que ha sigut el més preocupant…Però bé, ha sigut, complicat de principi, però després al hi haure ja els protocols al tindre ja tot clar i anar poc a poc tinguent la informació que realment teníem. Perquè, tot va ser de de sobte, es a dir: “està ací”, “es roïn” i “”encara no sabem que hem fer”. Però, en poc temps, es va poder controlar tot bé i ací a Gandia, hem de dir que hem tingut la gran sort de no ser un dels que més casos ha tingut. I s’ha pogut portar (dins de la por) un poc més tranquil

Com t’has sentit dins d’aquest període de confinament?

 Este període per a mi ha sigut curiós, perquè tant jo com el meu home, els dos treballem, ell en un supermercat, i jo a l’hospital, tenim una gosseta, llavors per als dos, dins de casa nostra, has sigut la rutina igual… Haver de treure l’animal a passejar, el estar els dos a treballant, era algo diferent que tots ens deien: “Ai, però que feu?”…i jo “però, nosaltres treballem, nosaltres tenim la rutina” i el cap, vulgues o no, al no estar tancats dins de casa… Sobre anar a treballar a les primeres línies de foc, al supermercat o a l’hospital, això ens ajudava a no portar-ho amb tanta angoixa, ni tanta por, perquè al estar dins, sabíem el que hi havia, com portar-nos… sempre estava la por, la por però la tranquil·litat de saber el que realment estem fent, el que hi havia en eixe moment.

Molt bé, has utilitzat alguna estratègia, per a dur-ho millor?

L’estratègia… era desconnectar, el fer la rutina, aplegar a casa i intentar desconnectar perquè si que és cansat, que allà a l’hospital, tant els casos com infermeria, els metges, els companys, som vora cent companys i companyes, era molt…eixe “ajetreo”, de necessite açò, necessite lo altre… i el cos es carregava, es carregava de tensió, de nervis…i lo millor per poder-ho portar era aplegar a casa, intentar estar en xarxes socials, estar un poc entretingut a casa, i desconnectar. Que si no desconnectaves, tant notícies, radio, en qualsevol lloc tot era covid, covid, covid i covid, covid…i realment tot el món necessitàvem desconnexió i poder estar perduts durant unes hores per poder tranquil·litzar-nos.

Creus que hi ha hagut massa informació sobre el covid?

No és que hi haja hagut massa informació, hi ha hagut, massa, massa, massísima desinformació. Està clar que és una cosa nova, que és molt perillós, que hi ha hagut moltes morts, i si que és de veres que han volgut fer eixa por extrema, per a que la gent compliren les normes a “rajatabla”, però és el que et dic, tot el món, necessitàvem que ens donaren un poc més d’ajuda, un poc més de tranquil·litat no que sempre estigueren clavant-nos por, por, por, por, por, perquè en cap moment, ens han pogut deixar tranquils, unes horetes,  per poder deixar a part lo del covid, que també han passat coses molt importants a part del covid, però soles s’han centrat ahí, ahí, ahí…ens han atacat per tots els llocs.

 Com ha afectat en la teva vida personal i familiar esta situació nova en la que ens trobem?

La situació, ha sigut complicada, perquè tinc un nebot, que viu enfront de casa meua, el qual no podia eixir, nosaltres tampoc podíem tindre contacte amb ell, els meus pares son de risc tampoc podíem anar a vore-los, per sort el meu home al treballar al hipermercat, els portava la compra, i encara que siga tenia un poc més de contacte per vore com estaven… Clar, és que ací estem acostumats… tots els diumenges de paella, els berenars, eixir a caminar…el no tindre el contacte tan directe amb la família que l’hem tingut durant tota la vida, si que és un poc més complicat.

Què, de tot açò, és lo que més t’ha impressionat?

A mi el que més m’ha impressionat, ha sigut, en el sentit de sorprendre’m, del descontrol, d’ arribar al treball i dir “com? Però açò, açò, com és que ha passat aquesta cosa i mai ningú havia pensat que per si de cas havia d’haver una preparació o algo per si pasara açò..?.” per a mi lo impressionant era vore a la gent descontrolà per l’hospital, el vore la gent, que no sabia, que no sabia ni com treballar, la falta de material, que també ha sigut important a primeries. Però lo impressionant és anar al treball i dir:  “Bueno, faig açò? Faig allò? No he de fer-ho? Si que puc fer-ho? A qui ajude? A qui no ajude?” El descontrol…ha sigut lo impressionant.

Ha canviat la teva visió de les coses, al passar este període del covid?

La visió de les coses, han canviat un poc, un poc en el sentit de que sí, ens hem de cuidar més, tant en això de les distàncies… I una cosa que a mi em sorprèn és que ha hagut de  passar una pandèmia d’estes característiques per ensenyar-nos que hem de llavar-nos les mans (rises). És algo que es s’ha de fer, un control d’higiene per no passar el virus i tot açò… però el que és la rutina, hem sabut adaptar-nos i ara tenim unes noves normes per dir-ho així, però si que s’ha pogut portar…dins de la nova normalitat, bé.

I tens alguna anècdota que contar-nos d’eixe període?

Anècdotes? uf…més que anècdotes, coses que s’han vist a l’hospital, la gent amb una botella d’aigua de 5 litres ficada a la cara quan no hi havia mascaretes… coses d’eixes si que s’han vist, però anècdota en sí, ara mateix no se m’ocorreix cap. (rises)

 T’agradaria afegir alguna cosa més? Del que t’he preguntat?

A mi afegir…es que és un punt, que lo que he comentat abans…que tant nosaltres que estàvem allí dins, lo que ens ha resultat a tots, molt…entre estrany i inclús preocupant, això com és que mai, mai, ningú, tant de l’estat nacional…europeu…dir…açò anem a tindre-ho en un caixó…per dir-ho aixina…uns certs plans, unes certes coses, per si de cas algun dia passara… o dir, s’ha de fer este protocol. I és el que a tots ens ha sorprès, que jo crec que deuria d’haver hagut un poc de preparació per si passava una cosa com estes, i espere que ara que ha passat, també sàpiguen el que hi ha que fer si torna un nou rebrot. Esperem que no…

Deixa un comentari