Entrevistes Agenda 2021 – Farmacèutica

Entrevista a Paula Oltra

per Salva Banyuls Planes

(Juliol de 2020)

Paula és titular de la farmàcia de Daimús. Conversem amb ella per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.

En quines condicions has treballat durant el confinament?

Les condicions, ací han sigut bones, perquè en el moment en que l’estat va dir que anàvem a entrar en estat d’alarma, nosaltres en seguida, vam fer una mampara, vam posar este mostrador que tenim ací, en mig de la farmàcia, per a que la gent no pugues accedir a nosaltres i teníem guants, mascaretes…, per a poder protegir-nos i aleshores,  jo he pogut treballar, més o menys prou bé.

Bueno hem sabut que en Madrid, ha hagut cassos de manca de material sanitari i voldria saber en quin estat s’heu  trobat vosaltres ací en la farmàcia?

Doncs, al principi,  no hi havia mascaretes,  era molt difícil aconseguir-les, tampoc hi havia guants i clar, nosaltres hem anat campejant un poc, conforme hem pogut,. Vam anar al Centre de Salut, ens van deixar tres o quatre mascaretes, amb això mos vam apanyar… després, la germana de Maria Jesús que sap cosir ens va fer unes de tela que es podien llavar i hem anat apanyant-nos fins que la situació s’ha restablert i hem pogut demanar mascaretes, guants, i la resta de materials

Com t’has sentit, en aquest període de confinament?

Bé, al principi perquè no sabíem, però, els meus pares que  venen de ves en quant…nosaltres no  volíem que vingueren a la farmàcia, a més el meu home estava treballant, ell no podia deixar de treballar perquè ell és autònom i aleshores era molt difícil, arribar a casa i no saber si t’havies infectat…si anaves a apegar-li ho a la teva parella, també no veure als teus pares, als meus sogres,…no sabies com actuar quan estaves amb ells i va ser dur, al principi molt dur…la primera setmana, quan encara ací no hi havia molts casos va vindre molta gent de Madrid, que vam atendre, de manera normal, com si no passés res i llavors, teníem la incertesa de que a lo millor estàvem infectats i no ho sabíem. Llavors, al principi va ser molt dur, molt, molt dur.

Has utilitzat alguna estratègia per a combatre aquesta pandèmia?

No jo simplement he intentat protegir-me tot el que podia, he intentat estar tranquil·la perquè al principi estava molt nerviosa i jo ho transmetia en casa, però  protegir-te i intentar protegir a tota la gent…que tenia molta por…i ja està, i gràcies que ací la cosa ha estat prou tranquil·la, perquè no ha hagut molts casos i ha sigut normal.

Diries que t’ha impressionat aquesta pandèmia?

M’ha impressionat molt, perquè jo era la típica que pensava, açò és com una grip normal, i no passa res i de sobte ja era un caos tot, molta gent s’ha mort, molta ha estat molt greu i també hi ha molta gent amb seqüeles, d’estrès i clar…t’amoïnes, però, no es pot fer res, no està dins les meves mans…

Creus que ha canviat la visió de les coses?

Doncs, jo pensava que si, que havia canviat, però ara veus a la gent com actua i pense que no se’n recorden que han estat dos mesos i pico tancats a casa, sense saber si podien tornar a eixir al carrer, i en un estat d’alarma, la gent pareix que se li ha oblidat, vas pel carrer i veus gent sense mascaretes, les distàncies socials no es mantenen per a res, no sé,…

Has tret alguna cosa de positiu del confinament?

Positiu si, he tret de positiu que es pot estar en casa tranquil·lament i no es precís sempre estar pel món…perquè jo era la típica que sempre estava cap ací, cap allà, fent coses, no sabia estar en casa ni deu minuts, hem queia la casa damunt i m’he donat conter que en casa també s’està molt bé.

Ens podies contar alguna anècdota? Alguna cosa que t’hagi emocionat…

Dons això, jo lo que més mal he portat ha sigut no poder abraçar…això ha sigut…molt mal, i avui en dia encara continuo  sense fer-ho…abraçar els teus pares o els teus sogres…

Per acabar aquesta entrevista, voldries afegir alguna cosa?

No, això que, ha sigut dur, difícil i que poc a poc que les coses vagin a millor i que troben una vacuna o un medicament…

Doncs, moltes gràcies per haver estat col·laborant amb nosaltres i esperem, que açò millori i que serveixi per a que la gent prengui consciencia del que hem estat vivint.

Això esperem!

Deixa un comentari