Entrevista Agenda 2021 – Policia

Entrevista a Àlvar Jaime

per Alejandro Martínez Gascón

(Juliol de 2020)

Álvar és policía de Benirredrà. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.

En quines condicions sanitàries heu treballat al llarg del confinament?

La veritat és que al principi va ser un poquet dur, on falten recursos. Però, també érem conscients que el problema estava dins dels hospitals. Es dir, on no tenia que faltar mai el material era dins dels hospitals. Per tal motiu al principi vam haver d’anar molt en compte, nosaltres mateixa o des de la corporació municipal ens vam dotar del material necessari i desprès lo que és el centre de coordinació d’emergències va començar a cedir material ja siga mascaretes, guants, gel… a totes les dotacions de policia de la Comunitat Valenciana llavors des del primer moment, hem tingut material poquet a poquet, però sempre hem estat coberts.

Durant tot aquest temps, com vos heu sentit?

Havíem de donar nosaltres una imatge de tranquil·litat, traslladar-li al ciutadà la consciència, el perill que hi havia, però que nosaltres havíem d’estar al carrer i no tenir mai por. També és com sempre s’ha parlat, dins de l’uniforme de policia sempre hi ha una persona. Tenim una vida personal on patim, coneixent el cas de gent molt propera que estava patint la malaltia. Però hem de ser més forts que ella i ajudar al ciutadà el màxim possible.

Sé que dins de cada uniforme hi ha una persona. Aleshores m’interessaria saber com heu compaginat la vida laboral amb la vida familiar. Com ha sigut el arribar a casa?

Ha sigut dur. Jo, per exemple, convisc amb la meua parella… i… jo prenia totes les mesures… abans d’eixir de casa per a no poder-ho traslladar al carrer i sobre tot, al torna del carrer a casa. Perquè eren 8h al carrer, que per sort, Benirredrà és un municipi xicotet que no hem tingut casos molt destacables. Però mai sabies que podies trobar-te al carrer. Per tant, jo, quan era tornar de la faena a casa hem dutxava completament, em desinfectava. Tota la roba de la faena la portava tancada i directament la posava a la rentadora, a fer-li un procés de desinfecció… I al contrari, de casa a la faena, la roba tota tancada i una vegada en la faena em canviava i la roba que portava del carrer tancada en una bossa, fins que tornara a casa. Era un canvi continu de roba per a evitar al màxim qualsevol contagi.

 I t’ha impressionat alguna cosa duran el confinament? Hi ha alguna cosa que se t’haja quedat en la ment?

Pues la veritat, se m’han quedat coses roïnes i coses molt bones. Com a coses roïnes, la gent que li podies explicar un dia, un altre el problema i no era conscient del que hi havia. Com es possible que una cosa que estiguera llevant tantes vides en el món hi havia gent que no ho podia comprendre. I et provocava tindre una situació de risc d’apropament a eixa persona que no era necessari en la situació que estàvem passant.

Com a coses bones… l’eixida a les 8 de la vesprada als balcons vore la gent animant, vore que en cases la gent et prepara un cartell, un berenar, qualsevol detall que a nosaltres això ens omplia.

La faena de la policia es estar en el carrer per a lo bo i per a lo roí. I eixa mostra d’agraïment que ja era el agraïment de la policia a la gent que estava a sa casa donant-ho tot i confinat. I ja era un agraïment de la policia a la gent. Mes que de la gent a nosaltres.

Tenim un cas molt concret en Benirredrà que el 90% del poble eixia. Però teníem, per exemple, un carrer que era una parada obligatòria, allí hi havia una xiqueta tots els dies il·lusionada per esperar l’arribada de la policia, un cartell “moltes gràcies”. En altres cases hi havia gent més jove,  a lo millor ens preparaven cançonetes. Alguna cosa que ens fera durant eixos 10 min evadir-nos del problema. Sempre amb totes les mesures jo  espere que quan tot açò passe puga abraçar-me en eixes persones.

Molt bé, i aquest clima tant especial que hi hagut durant el confinament… al final ha canviat en alguna cosa el teu punt de vista sobre la vida, la faena?

Pues mira sobre la vida, es que hi ha que viure el moment al dia i sempre tindre els problemes el més apartat possible. Nosaltres hem comprovat ara que tots hem de treballar junts, ja siguen policies, metges, “barrenderos”, treballadors… Tots som una cadena i ací s’ha demostrat que si un dels eslavons de la cadena fallava, la vida diària no podia continuar, jo m’he quedat en això. A nivell personal he conegut molt més a les persones. A nivell professional he treballat en situacions que esperem que no es repetisquen, però jo crec que sa reforçat molt més la relació entre el ciutadà i la policia. Que ja hem vist que tots units hem de treballar colze a colze.Hi ha molt de ciutadà que ha sigut una ajuda fonamental per a la policia. En Benirredrà, som un policia per torn. Si la gent no col·laborava, no ens recolzava, no ajudava en algun servei necessari, açò hagués sigut molt difícil per al nostre cos.

Aleshores creus, com a policia, que la gent ha respectat el confinament ? O més bé has hagut d’ intervenir molt.

No, en el nostre cas es que el parlàvem. Hem tingut dos casos puntuals de requeriment d’una actuació un poquet més policial i tindre que imposar una sanció. Però després la resta de gent ha sigut molt cooperativa. També cal destacar que Benirredrà, al ser un poblet xicotet, També té una mitjana d’edat molt major. Llavors la gent ja era adulta, gent major… molt conscienciada. Però si que hem tingut les típiques visites dels nebots, nets… a eixes persones grans, però que s’ha vist des del carrer que la persona gran estava dins de casa en una finestra i el nebot o  el net, estava al carrer parlant. Aleshores dins d’eixes circumstancies s’ha respectat molt eixe confinament.

Un altre tema que ens interessa és el canvi que hi ha hagut en la normativa. Això ha suposat un esforç extra per a tots. Aleshores voldríem saber què heu fet per a estar al dia en la normativa que eixia de setmana a setmana?

Pues això si que ha sigut un punt molt fort per a la societat i per a nosaltres perquè de un dia a un altre es va tindre que legislar moltíssim i va ser molt dur perquè el mitjans de comunicació traslladaven cada uno des del seu punt la informació… Hi havia molt de desconeixement,  nosaltres hem hagut de treballar molt per reforçar a la gent, explicar a la gent què es podia fer, què no es podia fer i ha sigut un poquet un treball molt pedagògic perquè constantment anaven canviant les situacions, les autoritzacions, ha sigut un treball molt pedagògic, però la gent sí que ha respost bé, ha complit molt bé les normes i jo crec que ens ha fet madurar a tots. Al vore que la legislació es la que hi ha i es l’aplicació que ha d’haver.

Voldria saber que t’endús de positiu de tot el confinament? A part de lo que ja has dit, que ha sigut una experiència que ha tingut els seus moments gratificants. no? Quina cosa t’enduries d’entre tot que t’enduries de positiu.

M’enduria això. Que la gent no és… a veure com ho explicaria. La imatge que hi ha de la policia o que la gent que diu, es que a la policia ningú la veu bé. Això és totalment mentida. La gent té una imatge de la policia i ara s’ha demostrat que el ciutadà recolza a la policia. Hi han grups que pels motius que siguen no volen, però es un grup tan reduït que a nosaltres a nivell personal eixa gent no ens causa ningun problema. Nosaltres necessitem el recolzament del ciutadà i els que hem vist reconegut durant aquesta pandèmia i jo sé que quan açò s’acabe la gent ha de indre la mateixa imatge bona de la policia. Açò no es un conte com a vegades diguem, de no ara que està el confinament tota la gent vol a la policia, quan s’acabe el confinament tornaràn a ser els roïns del carrer. Però el que es ven es els grups que estan en contra de la policia. Tant de la policia com qualsevol servei sanitari, judicial, però este cas, des del meu punt de vista, és això. Estem molt recolzats tant de la policia com de la imatge que té el ciutadà en este cas de la corporació municipal que ha treballat de valent junt a nosaltres des de la direcció tots els regidors… han treballat dia a dia per intentar fer-ho més fàcil intentar crear moltes activitats per a que la gent s’evadira tinguera diversió dins de sa casa, els xiquets que son per a mi els millors que ho han fet i els que pitjors ho han passat. Tindre un xiquet clavat 100 dies dins d’una casa… per a ell, per a la seva vida es una cosa que va a marcar-los… Nosaltres estarem marcats, però els xiquets serà molt dur i hi haurà molt de xiquet que va a necessitar un tractament per a poder superar aquesta pandèmia.

Un poquet ja ho has contestat… no? Però, quan la gent vos veia com a policies com reaccionava? Hi ha una gent que vol a la policia i s’ha vist i però normalment tots reaccionaven així? Quan vos veien es sentien bé?

Sí, sí. Nosaltres és el que diguem… Que hem estat molt recolzats per la gent i es el que diem. La gent que no vol la policia en estos casos sí feia que el que estàvem ahí perquè nosaltres hem ajudat a la gent. Eixa gent ha sigut ajudada, però la resta de gent, crec que es sentia a gust, tranquil de veure que estàvem al carrer, que estaven complint-se les normes, perquè al fi i al cap la vida es una volta i aquesta oportunitat hi ha que passar-la i continuar amb la vida.

Hi ha una llei que ha sigut un poquet controvertida i m’agradaria saber com ha sigut viscuda. Es la llei de mobilitat reduïda que la gent no podia eixir, que havia d’estar confinada en casa i aleshores hi hagut un poc de discòrdia per part d’advocats i jutges.

Això ja es un poc més judicial… es a dir, nosaltres hem fet complir el que ens indicaven. Si la legislació indicava que no es podia eixir sense un motiu justificat nosaltres hem sancionat el que al nostre parèixer era un motiu injustificat. A partir de ahí… la policia no es un òrgan sancionador, és a dir, ací en el tema del confinament és el Ministeri el que té la potestat sancionadora. Per lo qual nosaltres donàvem a conèixer a eixe Ministeri la infracció que ells havien legislat i al nostre parèixer estava cometent-se. Ells desprès valoraran en la legislació que ells han legislat per imposar les sancions, en eixe apartat la policia no tenim molt que objectar, per això perquè nosaltres no hem imposat eixa sanció, hem fet una proposta, hem informat a eixe òrgan del que nosaltres hem vist en el carrer i ells si ells ho consideren oportú que s’aplica a la legislació que es va fer seran les sancions. Ahí poc podem aportar nosaltres.

Per últim, tens alguna coseta més a dir ?

Nosaltres, des de la policia local de Benirredrà, vam crea un quadernet per als xiquets amb el qual explicàvem un poquet les normes d’una manera més didàctica, donàvem uns jocs, perquè feren una redacció de com veien ells el confinament i el treball de la policia. Hem intentat aportar un poquet la nostra faena a la gent més xicoteta que per a nosaltres eren els grans herois de la pandèmia, perquè ells els quedava tota la vida per davant i son els més lluitadors i els que més necessitaven. Desprès el treball que hi hagut dins de tota la corporació municipal, es a dir, des de l’alcaldia a totes les regidories, cadascú ha agafat la seva delegació la seva tasca per a treure al carrer el màxim possible, totes les activitats que es pogueren fer tot per a que açò es poguera fer més fàcil de portar fins que tot torne a ser la normalitat.

Moltes gràcies Alvar… Des del Col·lectiu Öbertament agraïm el teu esforç i reconeguem  la teua feina.

 Si nosaltres des de la policia de Benirredrà estem oberts a la seva associació, qualsevol cosa que necessiteu, qualsevol conferència, ajuda que necessiteu sabeu que des de la policia local de Benirredrà i des de l’Ajuntament de Benirredrà que ens trasllada hui per exemple jo com a representan que teniu les portes obertes de l’Ajuntament i de la policia per a qualsevol cosa que necessiteu.

Deixa un comentari