Entrevista Agenda 2021 – Policia

policia

Entrevista a Àlvar Jaime

per Alejandro Martínez Gascón

(Juliol de 2020)

Álvar és policía de Benirredrà. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.

En quines condicions sanitàries heu treballat al llarg del confinament?

La veritat és que al principi va ser un poquet dur, on falten recursos. Però, també érem conscients que el problema estava dins dels hospitals. Es dir, on no tenia que faltar mai el material era dins dels hospitals. Per tal motiu al principi vam haver d’anar molt en compte, nosaltres mateixa o des de la corporació municipal ens vam dotar del material necessari i desprès lo que és el centre de coordinació d’emergències va començar a cedir material ja siga mascaretes, guants, gel… a totes les dotacions de policia de la Comunitat Valenciana llavors des del primer moment, hem tingut material poquet a poquet, però sempre hem estat coberts.

Durant tot aquest temps, com vos heu sentit?

Havíem de donar nosaltres una imatge de tranquil·litat, traslladar-li al ciutadà la consciència, el perill que hi havia, però que nosaltres havíem d’estar al carrer i no tenir mai por. També és com sempre s’ha parlat, dins de l’uniforme de policia sempre hi ha una persona. Tenim una vida personal on patim, coneixent el cas de gent molt propera que estava patint la malaltia. Però hem de ser més forts que ella i ajudar al ciutadà el màxim possible.

Sé que dins de cada uniforme hi ha una persona. Aleshores m’interessaria saber com heu compaginat la vida laboral amb la vida familiar. Com ha sigut el arribar a casa?

Ha sigut dur. Jo, per exemple, convisc amb la meua parella… i… jo prenia totes les mesures… abans d’eixir de casa per a no poder-ho traslladar al carrer i sobre tot, al torna del carrer a casa. Perquè eren 8h al carrer, que per sort, Benirredrà és un municipi xicotet que no hem tingut casos molt destacables. Però mai sabies que podies trobar-te al carrer. Per tant, jo, quan era tornar de la faena a casa hem dutxava completament, em desinfectava. Tota la roba de la faena la portava tancada i directament la posava a la rentadora, a fer-li un procés de desinfecció… I al contrari, de casa a la faena, la roba tota tancada i una vegada en la faena em canviava i la roba que portava del carrer tancada en una bossa, fins que tornara a casa. Era un canvi continu de roba per a evitar al màxim qualsevol contagi.

 I t’ha impressionat alguna cosa duran el confinament? Hi ha alguna cosa que se t’haja quedat en la ment?

Pues la veritat, se m’han quedat coses roïnes i coses molt bones. Com a coses roïnes, la gent que li podies explicar un dia, un altre el problema i no era conscient del que hi havia. Com es possible que una cosa que estiguera llevant tantes vides en el món hi havia gent que no ho podia comprendre. I et provocava tindre una situació de risc d’apropament a eixa persona que no era necessari en la situació que estàvem passant.

Com a coses bones… l’eixida a les 8 de la vesprada als balcons vore la gent animant, vore que en cases la gent et prepara un cartell, un berenar, qualsevol detall que a nosaltres això ens omplia.

La faena de la policia es estar en el carrer per a lo bo i per a lo roí. I eixa mostra d’agraïment que ja era el agraïment de la policia a la gent que estava a sa casa donant-ho tot i confinat. I ja era un agraïment de la policia a la gent. Mes que de la gent a nosaltres.

Tenim un cas molt concret en Benirredrà que el 90% del poble eixia. Però teníem, per exemple, un carrer que era una parada obligatòria, allí hi havia una xiqueta tots els dies il·lusionada per esperar l’arribada de la policia, un cartell “moltes gràcies”. En altres cases hi havia gent més jove,  a lo millor ens preparaven cançonetes. Alguna cosa que ens fera durant eixos 10 min evadir-nos del problema. Sempre amb totes les mesures jo  espere que quan tot açò passe puga abraçar-me en eixes persones.

Molt bé, i aquest clima tant especial que hi hagut durant el confinament… al final ha canviat en alguna cosa el teu punt de vista sobre la vida, la faena?

Pues mira sobre la vida, es que hi ha que viure el moment al dia i sempre tindre els problemes el més apartat possible. Nosaltres hem comprovat ara que tots hem de treballar junts, ja siguen policies, metges, “barrenderos”, treballadors… Tots som una cadena i ací s’ha demostrat que si un dels eslavons de la cadena fallava, la vida diària no podia continuar, jo m’he quedat en això. A nivell personal he conegut molt més a les persones. A nivell professional he treballat en situacions que esperem que no es repetisquen, però jo crec que sa reforçat molt més la relació entre el ciutadà i la policia. Que ja hem vist que tots units hem de treballar colze a colze.Hi ha molt de ciutadà que ha sigut una ajuda fonamental per a la policia. En Benirredrà, som un policia per torn. Si la gent no col·laborava, no ens recolzava, no ajudava en algun servei necessari, açò hagués sigut molt difícil per al nostre cos.

Aleshores creus, com a policia, que la gent ha respectat el confinament ? O més bé has hagut d’ intervenir molt.

No, en el nostre cas es que el parlàvem. Hem tingut dos casos puntuals de requeriment d’una actuació un poquet més policial i tindre que imposar una sanció. Però després la resta de gent ha sigut molt cooperativa. També cal destacar que Benirredrà, al ser un poblet xicotet, També té una mitjana d’edat molt major. Llavors la gent ja era adulta, gent major… molt conscienciada. Però si que hem tingut les típiques visites dels nebots, nets… a eixes persones grans, però que s’ha vist des del carrer que la persona gran estava dins de casa en una finestra i el nebot o  el net, estava al carrer parlant. Aleshores dins d’eixes circumstancies s’ha respectat molt eixe confinament.

Un altre tema que ens interessa és el canvi que hi ha hagut en la normativa. Això ha suposat un esforç extra per a tots. Aleshores voldríem saber què heu fet per a estar al dia en la normativa que eixia de setmana a setmana?

Pues això si que ha sigut un punt molt fort per a la societat i per a nosaltres perquè de un dia a un altre es va tindre que legislar moltíssim i va ser molt dur perquè el mitjans de comunicació traslladaven cada uno des del seu punt la informació… Hi havia molt de desconeixement,  nosaltres hem hagut de treballar molt per reforçar a la gent, explicar a la gent què es podia fer, què no es podia fer i ha sigut un poquet un treball molt pedagògic perquè constantment anaven canviant les situacions, les autoritzacions, ha sigut un treball molt pedagògic, però la gent sí que ha respost bé, ha complit molt bé les normes i jo crec que ens ha fet madurar a tots. Al vore que la legislació es la que hi ha i es l’aplicació que ha d’haver.

Voldria saber que t’endús de positiu de tot el confinament? A part de lo que ja has dit, que ha sigut una experiència que ha tingut els seus moments gratificants. no? Quina cosa t’enduries d’entre tot que t’enduries de positiu.

M’enduria això. Que la gent no és… a veure com ho explicaria. La imatge que hi ha de la policia o que la gent que diu, es que a la policia ningú la veu bé. Això és totalment mentida. La gent té una imatge de la policia i ara s’ha demostrat que el ciutadà recolza a la policia. Hi han grups que pels motius que siguen no volen, però es un grup tan reduït que a nosaltres a nivell personal eixa gent no ens causa ningun problema. Nosaltres necessitem el recolzament del ciutadà i els que hem vist reconegut durant aquesta pandèmia i jo sé que quan açò s’acabe la gent ha de indre la mateixa imatge bona de la policia. Açò no es un conte com a vegades diguem, de no ara que està el confinament tota la gent vol a la policia, quan s’acabe el confinament tornaràn a ser els roïns del carrer. Però el que es ven es els grups que estan en contra de la policia. Tant de la policia com qualsevol servei sanitari, judicial, però este cas, des del meu punt de vista, és això. Estem molt recolzats tant de la policia com de la imatge que té el ciutadà en este cas de la corporació municipal que ha treballat de valent junt a nosaltres des de la direcció tots els regidors… han treballat dia a dia per intentar fer-ho més fàcil intentar crear moltes activitats per a que la gent s’evadira tinguera diversió dins de sa casa, els xiquets que son per a mi els millors que ho han fet i els que pitjors ho han passat. Tindre un xiquet clavat 100 dies dins d’una casa… per a ell, per a la seva vida es una cosa que va a marcar-los… Nosaltres estarem marcats, però els xiquets serà molt dur i hi haurà molt de xiquet que va a necessitar un tractament per a poder superar aquesta pandèmia.

Un poquet ja ho has contestat… no? Però, quan la gent vos veia com a policies com reaccionava? Hi ha una gent que vol a la policia i s’ha vist i però normalment tots reaccionaven així? Quan vos veien es sentien bé?

Sí, sí. Nosaltres és el que diguem… Que hem estat molt recolzats per la gent i es el que diem. La gent que no vol la policia en estos casos sí feia que el que estàvem ahí perquè nosaltres hem ajudat a la gent. Eixa gent ha sigut ajudada, però la resta de gent, crec que es sentia a gust, tranquil de veure que estàvem al carrer, que estaven complint-se les normes, perquè al fi i al cap la vida es una volta i aquesta oportunitat hi ha que passar-la i continuar amb la vida.

Hi ha una llei que ha sigut un poquet controvertida i m’agradaria saber com ha sigut viscuda. Es la llei de mobilitat reduïda que la gent no podia eixir, que havia d’estar confinada en casa i aleshores hi hagut un poc de discòrdia per part d’advocats i jutges.

Això ja es un poc més judicial… es a dir, nosaltres hem fet complir el que ens indicaven. Si la legislació indicava que no es podia eixir sense un motiu justificat nosaltres hem sancionat el que al nostre parèixer era un motiu injustificat. A partir de ahí… la policia no es un òrgan sancionador, és a dir, ací en el tema del confinament és el Ministeri el que té la potestat sancionadora. Per lo qual nosaltres donàvem a conèixer a eixe Ministeri la infracció que ells havien legislat i al nostre parèixer estava cometent-se. Ells desprès valoraran en la legislació que ells han legislat per imposar les sancions, en eixe apartat la policia no tenim molt que objectar, per això perquè nosaltres no hem imposat eixa sanció, hem fet una proposta, hem informat a eixe òrgan del que nosaltres hem vist en el carrer i ells si ells ho consideren oportú que s’aplica a la legislació que es va fer seran les sancions. Ahí poc podem aportar nosaltres.

Per últim, tens alguna coseta més a dir ?

Nosaltres, des de la policia local de Benirredrà, vam crea un quadernet per als xiquets amb el qual explicàvem un poquet les normes d’una manera més didàctica, donàvem uns jocs, perquè feren una redacció de com veien ells el confinament i el treball de la policia. Hem intentat aportar un poquet la nostra faena a la gent més xicoteta que per a nosaltres eren els grans herois de la pandèmia, perquè ells els quedava tota la vida per davant i son els més lluitadors i els que més necessitaven. Desprès el treball que hi hagut dins de tota la corporació municipal, es a dir, des de l’alcaldia a totes les regidories, cadascú ha agafat la seva delegació la seva tasca per a treure al carrer el màxim possible, totes les activitats que es pogueren fer tot per a que açò es poguera fer més fàcil de portar fins que tot torne a ser la normalitat.

Moltes gràcies Alvar… Des del Col·lectiu Öbertament agraïm el teu esforç i reconeguem  la teua feina.

 Si nosaltres des de la policia de Benirredrà estem oberts a la seva associació, qualsevol cosa que necessiteu, qualsevol conferència, ajuda que necessiteu sabeu que des de la policia local de Benirredrà i des de l’Ajuntament de Benirredrà que ens trasllada hui per exemple jo com a representan que teniu les portes obertes de l’Ajuntament i de la policia per a qualsevol cosa que necessiteu.

Entrevistes Agenda 2021 – Personal de neteja

personal de neteja

Entrevista a Josep Soldevila Per Josep Felip Pellicer Santiago (Juliol de 2020) Josep és treballador de l’empresa de neteja de l’Hospital Francesc de Borja de Gandía. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.   En quines condicions generals has treballat en este temps de confinament? Al principi … Llegiu més

Entrevistes Agenda 2021 – Infermer

infermer

Entrevista a Carlos Ibáñez per Elma Galbis Femenia (Juliol de 2020) Carlos és infermer de l’hospital Francesc de Borja de Gandía. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.   ¿En qué condiciones sanitarias has trabajado tú, en el hospital como enfermero? Bueno, pues, lo que se ha … Llegiu més

Entrevistes Agenda 2021 – Transportista

transportista

Entrevista a Miguel Ángel García per Alejandro Martínez Gascón (Juloil de 2020)  Miguel Ángel García és transportista de Xeraco. Es dedica al transport en l’àmbit internacional i nacional en el sector alimentari. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia. Uns dels principals temes que ens interessa és … Llegiu més

Entrevistes Agenda 2021 – Periodista

periodista

Entrevista a Sergi Sapena

per Román Falquet

(Juliol de 2020)

 Sergi és periodista i treballa de redactor al periòdic Levante-EMV. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.

En quines condicions sanitàries has treballat durant aquet temps?

Diguem que amb una protecció lògica, seguint tots els consells que sempre han donat les autoritats sanitàries, els que saben de la qüestió: els científics, els metges, els especialistes… Lògicament amb l´ús de la mascareta, màxima higiene, que és el que sempre ens han demanat, rentat de mans sobretot i intentar evitar el contacte i la presència física d´altra persona prop de tu perquè, si algú es contagia o jo m´haguera contagiat, evitar la transmissió del virus.

I en l´aspecte més personal, com t´has sentit durant aquest temps?

Una cosa molt estranya, que no és cap novetat ni crec que siga sorprenent, però a tots ens ha pillat un poc fora de joc. Era una situació que coneixíem per ressonàncies històriques de pandèmies, problemes sanitaris que han liquidat fins i tot al llarg de la història. Fa 200 o 300 anys podia matar al 30 o 40% de la població per una qüestió de contaminació d´aigua, un virus, pestes, còleres, tifus, etc… Això pensàvem que ara la ciència ho havia superat, que estàvem preparats com a humanitat (almenys en el primer món, que som el rovell de l´ou d´este món, perquè si això passa en altres països no saps com ho afronten). Però pensàvem que esta situació no anava a produir-se , perquè la ciència i la medicina han avançat molt i això és indubtable. De fet, jo vull ser optimista respecte a com s´abordarà açò, però no pensàvem mai que açò anava a produir-se i ho hem assumit, al principi, amb una barreja d’incredulitat, de temor, d´ànsia per superar- ho… i afortunadament,t sembla que la mortaldat no ha estat tan exagerada, cada persona és una vida que és irrecuperable, però al final no ha sigut tant com inicialment ens haguérem pogut imaginar.

Com diries que ha afectat este confinament i este temps en la teua vida personal i familiar, si és que ha afectat?

En la meua vida personal ha afectat poc o res. Jo no crec que haja canviat per la pandèmia al marge del que ja t´he comentat,  de prendre totes les mesures per evitar el contagi. Seria un poc estúpid, si em permets la paraula, no ser prudent davant d´una situació com esta.

 En la meua vida familiar, la meua vida de relacions personals, pues evidentment sí: un canvi fonamentalment en la proximitat física. Les persones hem hagut de limitar les relacions amb la família allunyant-nos un poc. Jo tinc un pare i una mare que son molt majors i lògicament he hagut de prendre les precaucions de distanciament físic. I en les relacions personals , o amb persones més conegudes, amb les quals tens una certa intimitat, bàsicament al principi anaves amb el telèfon, el WhatsApp…i a poc a poc ja prenent totes les mesures per a poder acostar-te.

 

I durant este temps, què diries que t´ha impressionat més de tot el que ha afectat al tema del COVID?

El buit, el buit de les ciutats, el buit de la gent, la sensació de  moltíssimes persones de no saber què fer, com actuar, la reacció tant a nivell particular com a nivell de col·lectius de “açò com acabarà?”. Persones que m´han telefonat: “ tu que estàs en la premsa” (que a voltes pensen que tenim més accés a informació privilegiada). Des del catastrofista de “anem a morir tots” al optimista compulsiu que diu “això son 4 dies i s´ha acabat en dos setmanes, trobarem una vacuna i tornarem a la normalitat”.

El que més m´ha impressionat ha sigut la vessant dels més pessimistes, els més prudents, que han tingut por a contagiar-se i a contagiar i han generat eixa buidor  del espais públics però també, un poc, eixa buidor interna de veure gent que ha tornat a la seua pròpia condició humana. Les persones al final son persones, tenim una vida que a voltes vegem amb una certa comoditat, la vegem com un privilegi que ningú ens pot llevar i en eixes circumstàncies, quan es produeix un bombardeig (des de el meu punt de vista excessiu) en el mitjans de comunicació, com “hui ha hagut 300 morts, 200 morts, 400…als EEUU, en Itàlia, en Xina…2000, 40.000 contagiats, un milió d´afectats…” la gent té por.

I al marge del buit físic del espais públics, està  el buit de trobar-se en la seua pròpia condició de persona extremadament vulnerable davant d´un animalet que no vegem i que sabem que si entra en el nostre cos  ens pot matar.

En eixe sentis, penses que ha canviat en algun aspecte la teua visió de les coses?

Vaig a ser-te sincer: no. A mi em va sorprendre, com a la majoria de la gent, esta situació. Però canviar- me a mi, pense que no. En les relacions humanes i personals, més enllà de complir els protocols si que s´ha produït un canvi respecte a la protecció i el distanciament del altres cap a mi i de mi cap als altres, però a nivell intern, a nivell meu…  crec que no. No seria capaç de dir que hui sóc una persona diferent a la d´abans de la pandèmia. Sóc el mateix i jo, dins del meu equilibri entre el optimisme i el pessimisme pense que això ho superarem, perquè la humanitat investiga, perquè, hi ha molta gent estudiant com abordar açò…vacunes, tractaments, i pense que al final la humanitat aconseguirà superar aquesta situació.

Però creus que col·lectivament sí afectarà a la visió general de les coses?

Home, una sacsejada d’esta envergadura segur que afectarà als col·lectius a  nivell mundial. No ens equivoquem: no sé si dir-te la majoria de la humanitat, però sí molta gent ha sentit parlar de què hi ha una malaltia, un virus circulant per ahí, que s´han pres mesures extraordinàries en molts països, que s´ha tancat NY, Paris està confinada… ciutats impressionants, que tenen una vitalitat i viuen de forma imparable. A les nostres mateixes ciutats,  notes que això afectarà a la gent perquè té un impacte emocional… Com? Jo no sóc psicòleg ni psiquiatra, no sé com afectarà al cervell des del punt de vista col·lectiu, si es pot dir que hi ha un cervell col·lectiu, una consciència humana, no sé de quina manera afectarà, però jo crec que si que hi haurà algun efecte respecte a la vulnerabilitat. L’home i la dona, la humanitat, especialment en el nostres països, s’ha sentit excessivament invulnerable, invencible, hem pensat que estava tot fet, que ningú ens podia (entre cometes) atacar, que ningú ens podia alterar la nostra vida, la nostra comoditat. Com a mínim això tindrà l´efecte de preparació per si es produira un altre fet (esperem que no) que tinga conseqüències tan negatives, tantíssims morts…

Què podríem traure de positiu de tot açò?

Situar-nos en el cosmos, en la nostra pròpia condició de persones que naixem, vivim i morim, però que al llarg de la vida no podem sentir-nos els amos de tot, que hem de pensar que estem en un món vulnerable de persones vulnerables. I el principal aspecte del que podríem aprendre és a pensar que igual que nosaltres, les plantes, els animals, la Terra, també tenen les seues vulnerabilitats que nosaltres ataquem tan impunement tots els dies. Parle del canvi climàtic, del tracte a animals i també a persones. I hauríem de saber que els ecosistemes també son vulnerables i què, igual que el virus té la capacitat de matar-nos i infectar-nos, nosaltres també tenim la capacitat de matar i infectar i de generar molt de mal a coses que hauríem de cuidar.

Podries contar alguna anècdota?

N’hi ha hagut moltes, una de les que més m´ha sorprès, ha estat la quantitat de voltes que la policia m´ha identificat quan anava pel carrer, una vintena de voltes, guàrdia civil, policia nacional, local… fins i tot del balcons: “iee tu, que vas pel carrer, no se què…”. Jo, que no havia tingut mai por o…eixa sensació de veure un policia i dir “què passarà?” “Vindran a per mi?” I efectivament moltes voltes venien, i em preguntaven “Vostè on va? D´on ve? Identifique’s”. Portava un paper per justificar que estava treballant.

T´agradaria afegir alguna cosa més?

M´agradaria agrair al Col·lectiu Öbertament tot el que feu, que és molt important, sou imprescindibles, les vostres declaracions són una expressió tan sana… tots som un poc bojos… Donar a conèixer tot el que esteu fent és una cosa molt important.

 

Campanya de crowfunding del Col·lectiu Öbertament: Ens ajudeu a arribar a l’objectiu?

La Campanya que hem iniciat a la plataforma Verkami s’anomena: AGENDA-QUADERN 2021 DEL COL·LECTIU ÖBERTAMENT: Agenda- Quadern que reivindica el dret a la bogeria, una eina per lluitar contra l’estigma i l’exclusió social.

I la podeu trobar al següent enllaç : https://vkm.is/obertament

Enguany excepcionalment, a causa de les restriccions per la pandèmia, necessitem ajudes que ens permetin continuar visibilitzant la nostra lluita contra l’estigma i l’exclusió.

Per això, hem decidit endinsar-nos en l’aventura del crowfunding! I necessitem la vostra ajuda per arribar al nostre objectiu.

Hem aprofitat aquesta campanya per fer una venda anticipada i online de l’Agenda- Quadern 2021 “Punt x punt. Mirades des de dins i des de fora”.

I com  esperem que sigueu moltes les que voleu alliberar-vos dels vostres patrons de normalitat i tenir dret a les vostres rareses així com somiar un futur millor hem dissenyat diferents tipus de recompenses per a tota mena de “jos”

Amb les vostres aportacions ens esteu ajudant a realitzar, mantenir i expandir aquest projecte: La bogeria de poder ser els qui som!

Us animem a obtenir les nostres recompenses i formar part d’aquest club de bojos per la vida!

Entreu i trieu l’opció que més us agrade: https://vkm.is/obertament

Comptem amb tu!

I recordeu: VISCA LA UTOPIA!

 

 

 

 

Plàstic-tic-tic! Reflexiones al teatro Raval de Gandia

Jueves 15 de octubre de 2020.

Me levanté pensando en lo que había hecho los últimos dos días, recordé la típica clase de filosofía donde vimos la película 2001: Una odisea del espacio de S. Kubrick. Aquella que aparece la famosa escena del mono utilizando una herramienta por primera vez en la historia de la humanidad. Nos comentaba el profesor que ese momento significó el principio del camino de la evolución, un salto cualitativo en la formación del ser humano.

Sinceramente, poco sabemos de ese inició que surgió algún día, pero no podemos negar que el presente está lleno de evidencias de que algo así ocurrió en el pasado. Al igual que también están patentes todas las batallas que se han desarrollado a lo largo de la historia y no me refiero solo a las bélicas, sino a aquellas que realmente nos dan una mayor libertad, una mayor autonomía para ser nosotros mismos y a aquellas que no permiten vivir unos pocos años más.

Cargado con estas ideas, alrededor de las 11:30 acudí al teatro Raval de Gandia el cual está ahora en pleno RRRR! Festival de Arte y Reciclaje para ver la obra: Plàstic-tic-tic! de El Triangulista. Un festival que durará hasta el 24 de octubre. Allí me encontré en un ambiente agradable y arropado por mis compañeros y amigos del Col·lectiu Öbertament. Antes de empezar la obra, nos informaron que se cumplía con todas las medidas sanitarias incluida la ventilación; algo que se agradece.

La obra

Nada nuevo hay en una obra teatral que al empezar aparezca un actor con su vestimenta inusual que se hace llamar El Triangulista. Sin embargo, solo a los dos minutos las anécdotas eran de lo más disparatadas que uno puede imaginar. Inspiradas en un futuro inmediato contaba la que ojala fuese la actualidad del ayer.

En Plàstic-tic-tic! se hablaba el idioma autóctono y a parte de Fancesc Burgos i Ximo Gonga, también está vigente el trabajo de: Ximo Vidal, Ruth Palomares, M.ª Josep Gonga, Isabel Cogollos, Santiago Tormos, Lluna Burgos, Mariano Cogollos, Silvia Pérez, Jordà Ferré, Vicent Almar, Angel Di Stéfano, María Almudevar, Nuria Soler, Xepo WS, Baptiste Pons, Carlos Vidal, Cristina Muñoz, Bea Gras.

Al finalizar la sesión Francesc tuvo la amabilidad de enseñarnos de cerca su ropaje y sus utensilios. Todo era a base de material reutilizado para reducir y, cuando no era posible, se recurría a material reciclado. La verdad, no importó la procedencia ni los años que tuviera cada objeto para una historia de alta calidad. Además, me impresionó cómo en tan poco tiempo había usado tantas herramientas… Con lo contento que estaría aquel mono de usar un palo y hoy en día las obviamos.

Y es que en un mundo donde no paramos de ir de un lado a otro, sentarse relajadamente en el teatro es todo un lujo que podemos disfrutar estos días. Si además te hacen reflexionar e interiorizar emocionalmente otro punto de vista de la actualidad o lo que nos viene es un bien de inconmensurable valor.

Alejandro Martínez Gascón

Estima la vida

Blog Col·lectiu Öbertament

En el nostre taller d’escritura creativa a vegades ens deixem portar per troballes inesperades en la petita biblioteca de la Casa de la Natura, com aquesta de la poesia de Krishmamurti que ens va servir d’inspiració per escriure algunes reflexions sobre la vida. Estima la vida. Ni el principi ni la fi saben de quina … Llegiu més

Espectacular cloenda de “Creixem Creant” en Bellreguard

Carles Pasror 15 nov Bellreguard

El 15 de novembre a les 20:00 tancarem l’exposició “Creixem Creant” a la Casa de la Cultura de Bellreguard amb l’actuació de Carles Pastor. Una cloenda de luxe que no podem més que agrair a l’Ajuntament de Bellreguard i a la seua Regidoria de Cultura. Un plaer que ens acompanye Carles Pastor, el músic i … Llegiu més

Presentació de l’Agenda 2020: ART NOSTRUM

JA TENIM ACÍ L’AGENDA 2020!! Un any més volem agrair als companys i companyes, a les amigues i amics, a les famílies i a totes i cadascuna de les persones que abans i ara conformeu la nostra xarxa afectiva i efectiva, que fidelment escampeu pel món la nostra tasca boja i saludable. Demostreu així que … Llegiu més