Entrevistes Agenda 2021 – Epidemiòleg

Entrevista a Amancio Peñuelas Per Román Falquet (Juliol de 2020) Amancio és epidemiòleg i director del centre de salut pública de Gandía. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia. Queria preguntarle en que condiciones sanitarias ha trabajado durante este confinamiento duro?  Las condiciones, si se refiere al … Llegiu més

Entrevistes Agenda 2021 – Industrial

Entrevista a Mariola Juan Per Natalia Planes Braco i Pepe Cabanilles Moreno (Juliol de 2020) Mariola és consellera de Vicky Foods, empresa d’alimentació de la Safor. Conversem amb ella per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia. En quines condicions sanitàries heu treballat? Durant el confinament hem treballat en condicions sanitàries … Llegiu més

Entrevistes Agenda 2021 – Cartera

Entrevista a Sara Quiroga

per Estel Vórima

(Juliol de 2020)

Sara, treballa a una oficina de correus de “Las Rozas”, una población propera a Madrid. Li encanta la seva feina i porta ja vint anys exercint-la i ens conta que <<aún en este tiempo difícil de la vida ha sido un orgullo para mí poder seguir trabajando.>> Conversem amb ella per a que ens conte la seva experiencia en temps de pandèmia.

 

¿En que condiciones sanitarias has tenido que trabajar? ¿Y cómo te han afectado personalmente?

Pues como todo se presentó tan rápido la cabeza ha ido más lenta que la situación. Entonces nos ha pasado un poquito por encima. Al principio no ha habido EPIS de seguridad, con lo cual el temor se ha acentuado. Luego, ya con los EPIS, ha habido algunos casos de contagio en mi oficina y eso también ha acentuado el miedo, la inquietud al ir a trabajar. Correos ha hecho, en la medida de lo posible, lo que estaba en su mano para proporcionarnos las medidas de seguridad.

 

¿Estas condiciones han afectado a tu vida personal o familiar de alguna manera?

 Muchísimo. Primero, el miedo paraliza. Te vas al extremo de obsesionarte, querer todas las medidas posibles… En mi caso vivo con una persona de ochenta años, mi madre, con bastantes factores de riesgo en su salud. Eso me ha obligado a aislarme de ella en la casa, limitar las expresiones de afecto, no comer o cenar en común y otro montón de cosas que hacíamos juntas. Durante tres meses ha afectado profundamente nuestra vida. Al estar mi madre viuda necesita una carga afectiva más fuerte. Es una situación triste, como la que ha vivido la mayoría de las personas que se han visto afectadas en el planeta

 

¿Cómo te has sentido tú? ¿Cómo te ha afectado emocionalmente?

Ha sido una carga de estrés tan grande…. Hubo varios casos seguidos. Se cerraba para desinfectar y teníamos que reanudar el trabajo al día siguiente o los dos días. Eso me ha afectado al sueño, ha habido noches que no he podido dormir. Sales de casa, lo digo sinceramente, con miedo porque las calles están desiertas y coges tu coche… Este virus sigue siendo un desconocido, pero hace tres meses aun más y todo este estrés llega un momento que te bloquea. Durante dos semanas he estado bloqueada en muchos sentidos y vas a trabajar porque no queda más remedio, pero con miedo.

¿Cuéntanos que estrategias o trucos te han servido para combatir esta carga de estrés y este temor que has sentido?

Por un lado, entender que hay trabajos que hay que desempeñarlos. Puedes minimizar los riegos con las medidas de seguridad, pero es imposible eliminarlos al 100%. Hay que ser razonables. El peligro está en cualquier parte y no se puede eliminar. Hay que cuidar la salud, pero no se puede cuidar al extremo.

Me ha venido muy bien hablar con naturalidad con amigos, familiares y compañeros de trabajo. Me han ayudado a entender, a racionalizar la situación para poder desempeñar mi trabajo diario como lo han hecho los médicos, barrenderos, limpiadores, trabajadores de supermercados. Eso me hacía sentir bien. «Es una cartita pero bueno, es importante que esté esa cartita del médico. Un telegrama o un paquete con material para trabajar desde casa.» Pensar que lo que hacía era útil era un incentivo, me ayudaba a seguir adelante y a reducir ese estrés.

Algo muy positivo lo que nos comentas. Precisamente sobre eso te quería preguntar, hay algo que te haya impactado o sorprendido desde el punto de vista positivo, alguna reflexión personal que hayas hecho o algo que te haya pasado o hayas visto, desempeñando tu trabajo en estos tiempos del Covid y te haya marcado de alguna modo.

Pues dentro de la soledad de las calles, que se te partía el alma, los primeros días cuando de casualidad, de casualidad, te encontrabas con alguien y te mirabas con miedo. Pero luego las buenas sensaciones que podemos transmitirnos los seres humanos, aún con mascarilla. Los papas y los niños dándote las gracias. Picar un timbre y que te digan, “corremos a abrir cuando suena el telefonillo porque es lo más emocionante del día.” y ver una sonrisa detrás de una mascarilla a mí me ha reconfortado y me ha impulsado a decir, en la vida hay cosas maravillosas aún en medio de todo esto.

 Es muy emocionante lo que nos cuentas. ¿Ver esto te ha provocado algún cambio en tu modo de pensar o ver la vida en los últimos meses?

No quiero decir ningún tópico, pero he aprendido que la vida es absolutamente imprevisible. Que toda la vida quieres tenerlo todo atado y bien atado pero que la vida cambia en veinticuatro horas, en un segundo, y no queda más remedio que adaptarse. El enfoque que le des te puede ayudar a aprender, a crecer, a acercarte más a la humanidad. A disfrutar de las pequeñas cosas y ver que un lunes puede ser un día precioso y no hay que esperar al sábado a pasártelo bomba. En un lunes hay cosas preciosas que enriquecen nuestra vida y que ahora, si cabe, los valoro mucho más. Ha sido algo tan inesperado y la vida es inesperada y queda adaptarse con la mejor actitud posible. Y hay que aprender de los demás, yo he aprendido mucho de los demás, un vecino, un compañero de trabajo…

Muy bonitas tus palabras. Decirte que la entrevista está llegando a su fin y hemos disfrutado mucho de escucharte. Por último, comentarte, que si tienes alguna anécdota que compartir o quieres mencionar algo que nos hayamos dejado en el tintero ahora es el momento:

Que diría… que estos meses he aprendido mucho y, bueno, tengo grabada una imagen de una persona ciega hace unas semanas. Iba por la calle y cuando su perrito hizo las necesidades no solo lo limpió, sino que echo desinfectante. Me impactó ver este acto de educación, consideración y solidaridad. Cada día si ponemos atención hay muchas cosas que ver y es que el estrés y las preocupaciones de la vida a veces nos impiden verlas. Igual que la naturaleza nos transmite cosas si prestamos atención, en la humanidad, en nuestro prójimo, también podemos ver cosas maravillosas.

Muchas gracias, Sara, ha sido un placer hablar contigo y ver que aunque ser cartera en tiempos del Covid no es fácil, tú incluso detrás de la mascarilla escondes una sonrisa y una buena actitud. Muchas gracias por contar con tu tiempo y tu testimonio y esperemos que para ti también haya sido bonito compartirlo con nosotros. De nuevo, gracias por colaborar con Öbertament y todo el equipo que lo forma.

Entrevistes Agenda 2021 – Fornera

Entrevista a Purín Bateller

per Salva Banyuls Planes i María José Alonso Puig

(Juliol de 2020)

Purín és propietària del Forn de Purín de Ròtova. Conversem amb ella per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.

En l’àmbit sanitari, com ha estat el treball en aquests temps de covid?

 La veritat és que vam viure uns dies de molta tristor, es va parar tot. Clar la gent es va tirar…pues als supermercats, als forns…teníem que estar pendents dels clients, inclús portar compres a casa per a les persones majors, el pa i tot el que necessitaven. També es va notar perquè, clar, la gent de fora ja no venia. Hem treballat per a la clientela del poble. Després també s’ha perdut faena de festes del poble que encarreguen pastes, bescuits… Però després de tot, ho vam passar… i la cosa s’ha remuntat, ha remuntat un poquet. Bo, molt trist, molt trist… la veritat que sí, es va parar tot, no sé, de matí la gent eixia, després ja no veies a ningú per ací i feies, “Però açò que és?”…i així ho hem passat.

Com t’has sentit tu durant el confinament? Has hagut de posar algun mitjà per poder treballar en condicions?

Clar, totes les proteccions que recomanaven que posarem: gel, mascaretes… tot això.

Ha estat difícil treballar de cara al públic en aquestes circumstàncies?

Hem estat pendents de la clientela. María José ens ha ajudat molt portant la compra a les cases , sobretot a les persones majors….

Com has viscut aquesta situació en l’àmbit familiar?

Bé, ja que la meua filla també té un supermercat i ha treballat molt, ha hagut d’anar a buscar genere a altres ciutats, per poder abastir a tota la clientela.

Has pogut extraure alguna cosa positiva d’aquest confinament?

Positiva? Jo sempre he treballat a gust en la meua feina, jo volia estar ahí i que no faltara de res.

Per finalitzar, voldries afegir alguna anècdota que haja passat en aquests dies?

 La gent estava molt afectada, em crida l’atenció que eixíem tots a aplaudir i ho vam com una cosa nostra i durant dos mesos eixíem tots els veïns a aplaudir.

Entrevistes Agenda 2021 – Agricultor

Entrevista a Jordi Nadal

per Sergi Prats Porta

(Juliol de 2020)

 

Jordi Nadal és cap de producció de la Cooperativa del Camp de Llutxent. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.

 

 

Quines eren les teues funcions durant la pandèmia i en quines condicions sanitàries has treballat?

Les meues funcions van ser les mateixes que normalment, porte tant la gestió de la collita del camp, de la fruita, de la taronja, com la gestió del treball del magatzem. El que passa és, que durant l`estat d’alarma, al magatzem estàvem acabant pràcticament la campanya de la taronja i al bancal teníem també la campanya acabada, i per això, en un principi, va afectar menys al personal. Però hem tingut la desgràcia que el nostre gerent va agafar la malaltia i, de fet, va faltar… Va ser un colp molt dur.

Respecte a les condicions sanitàries des del primer moment, hem tingut a disposició alcohol i gel higienitzant, mascaretes, guants… i en el moment que va començar el tema de la distància social molts companys van treballar des de casa, jo vaig seguir treballant allí, però com treballàvem pocs, manteníem la distància social i les mesures de seguretat com corresponia.

 

Vos acompanye en el sentiment. La següent pregunta és: Com t’has sentit durant aquest període?

Ha sigut una situació molt estranya, ningú havia passat mai per alguna cosa  similar: després de la normalitat d’una empresa plena de gent treballant passar a estar buida, a quan veus algú no arrimar-te i mantenir unes mesures que han sigut tan estrictes, es fa estrany. Però bé la veritat, la gent s’ha mentalitzat, com en tots els llocs i ha sigut responsable.

 

 Que és el que més t`ha impressionat?

El que més m’ha impressionat, en general, ha sigut la resposta de la gent. La gent ha sigut el 99,9% molt responsable, en quant a com actuar en estos casos. I també en la part negativa, el que t’he comentat abans, un colp molt dur ha sigut faltar el nostre gerent, un company de feina… i que va ser de la nit al matí, molt ràpid i molt dur.

 

 Com creus que t’ha afectat a la teua vida familiar la pandèmia?

Bé, en la vida estrictament familiar el que més ha afectat és que hem estat uns dies sense ajuntar-nos amb la família: els pares, els sogres… I en quant a la vida més social, en els amics que també som una colla que eixim prou els caps de setmana a fer-nos una cervesa… o xarrar un rato en el bar, doncs això també ens ha privat d’ajuntar-nos tots els amics.

 

Ha canviat la visió o algun aspecte de la vida?

Jo crec que no m’ha canviat molt. El que pot haver canviat és temporal, mentre estiguem en esta situació. Jo crec que quan tornem a estar com abans, esperem tots fer una vida com la que portàvem i totalment normal. Algun aspecte, així en general, no sé que dir-te… jo no crec que haja canviat.

 

Que has tret de positiu?

Com a positiu podem extraure: que valorem, jo per exemple,  que visc en un lloc privilegiat, que tenim un pati on podem eixir, i jo pensava en la gent que estava en els pisos a les ciutats, que estava molt malament, molt més tancats, molt més confinats. Un altre aspecte és: que tot açò ha reforçat també la vida en parella, ja que hem estat més temps junts a casa, i te n’adones també del que trobes a faltar de la gent quan no la veus. És també allò positiu del pugues traure.

 

Abans de la pandèmia, el camp estava en peu de guerra, vull dir, manifestacions, talls de carreteres… amb el confinament i les fases de desescalada es va parar un poc perquè calia trellat i tot havia d`arribar al seu lloc. Com veus tu ara la situació del camp en general?

  La situació del camp, igual de malament, i va de mal en pitjor per els últims anys. Primer per que hi ha un envelliment de la gent que treballa al camp i segona pel tema dels preus del camp. Si no hi ha uns preus dignes, uns mínims per a poder viure, ningú es llençarà al camp a treballar, vull dir a portar unes terres o tota una explotació, perquè si després no pots viure d’això dignament, és impossible. Aquests dies de la pandèmia, aturar les mobilitzacions és de tindre trellat i no se`n poden fer. Però les protestes tornaran, perquè la situació de moment jo no veig que canvie i està igual de malament. Això de les mobilitzacions és de tindre trellat i no se’n poden fer però tornaran, perquè la situació de moment jo no veig que canvie i està igual de mal.

 

Durant aquesta pandèmia heu notat una davallada o una diferència en la producció respecte altres anys o ha sigut la mateixa?

No, la producció ha sigut la mateixa, això no afecta directament al camp i ací tampoc, en altres zones sí que els ha afectat, sobretot en falta de mà d’obra per recollir la fruita… Ací, de moment, no ha passat. Fins i tot al contrari, en els moments més forts de la pandèmia el que es va notar va ser un repunt del preu de la taronja, perquè la gent està conscienciada, els cítrics, la vitamina C, és bona per als refredats, que el cos tinga més defenses i previndre infeccions.

 

Bueno i ara ja la última pregunta, podries contar-nos alguna anècdota? Si és graciosa millor.

 Una anècdota, no sé si graciosa o no, però és personal, i ja que em fas a mi la entrevista… Resulta que dins del confinament ens van comunicar a la meua parella i a mi, que anàvem a ser pares i volíem esperar-nos a que passara un poc de temps per a donar la notícia, i com estàvem confinats i no podíem ajuntar-nos amb ningú, no podíem dir-ho i vam haver d’esperar a que passara tot aquest rebombori per poder comunicar a la gent que anàvem a ser pares d`una xiqueta. No sé si ha eixit graciós o no, però el confinament ens ha servit per tindre-ho un poc “amagat” i esperar-nos a que l’embaràs estiguera més avançat.

 

Molt de comboi tindria la família. Bé, l’entrevista s’ha acabat. Voldries afegir alguna cosa, alguna cosa que t`hages deixat en el tinter?

Sí, mira afegirem una cosa, una altra cosa que trobe molt a faltar en l`ambient fester i comboiant  Ara també ens fa falta.

 

Entrevista Agenda 2021 – Policia

Entrevista a Àlvar Jaime

per Alejandro Martínez Gascón

(Juliol de 2020)

Álvar és policía de Benirredrà. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.

En quines condicions sanitàries heu treballat al llarg del confinament?

La veritat és que al principi va ser un poquet dur, on falten recursos. Però, també érem conscients que el problema estava dins dels hospitals. Es dir, on no tenia que faltar mai el material era dins dels hospitals. Per tal motiu al principi vam haver d’anar molt en compte, nosaltres mateixa o des de la corporació municipal ens vam dotar del material necessari i desprès lo que és el centre de coordinació d’emergències va començar a cedir material ja siga mascaretes, guants, gel… a totes les dotacions de policia de la Comunitat Valenciana llavors des del primer moment, hem tingut material poquet a poquet, però sempre hem estat coberts.

Durant tot aquest temps, com vos heu sentit?

Havíem de donar nosaltres una imatge de tranquil·litat, traslladar-li al ciutadà la consciència, el perill que hi havia, però que nosaltres havíem d’estar al carrer i no tenir mai por. També és com sempre s’ha parlat, dins de l’uniforme de policia sempre hi ha una persona. Tenim una vida personal on patim, coneixent el cas de gent molt propera que estava patint la malaltia. Però hem de ser més forts que ella i ajudar al ciutadà el màxim possible.

Sé que dins de cada uniforme hi ha una persona. Aleshores m’interessaria saber com heu compaginat la vida laboral amb la vida familiar. Com ha sigut el arribar a casa?

Ha sigut dur. Jo, per exemple, convisc amb la meua parella… i… jo prenia totes les mesures… abans d’eixir de casa per a no poder-ho traslladar al carrer i sobre tot, al torna del carrer a casa. Perquè eren 8h al carrer, que per sort, Benirredrà és un municipi xicotet que no hem tingut casos molt destacables. Però mai sabies que podies trobar-te al carrer. Per tant, jo, quan era tornar de la faena a casa hem dutxava completament, em desinfectava. Tota la roba de la faena la portava tancada i directament la posava a la rentadora, a fer-li un procés de desinfecció… I al contrari, de casa a la faena, la roba tota tancada i una vegada en la faena em canviava i la roba que portava del carrer tancada en una bossa, fins que tornara a casa. Era un canvi continu de roba per a evitar al màxim qualsevol contagi.

 I t’ha impressionat alguna cosa duran el confinament? Hi ha alguna cosa que se t’haja quedat en la ment?

Pues la veritat, se m’han quedat coses roïnes i coses molt bones. Com a coses roïnes, la gent que li podies explicar un dia, un altre el problema i no era conscient del que hi havia. Com es possible que una cosa que estiguera llevant tantes vides en el món hi havia gent que no ho podia comprendre. I et provocava tindre una situació de risc d’apropament a eixa persona que no era necessari en la situació que estàvem passant.

Com a coses bones… l’eixida a les 8 de la vesprada als balcons vore la gent animant, vore que en cases la gent et prepara un cartell, un berenar, qualsevol detall que a nosaltres això ens omplia.

La faena de la policia es estar en el carrer per a lo bo i per a lo roí. I eixa mostra d’agraïment que ja era el agraïment de la policia a la gent que estava a sa casa donant-ho tot i confinat. I ja era un agraïment de la policia a la gent. Mes que de la gent a nosaltres.

Tenim un cas molt concret en Benirredrà que el 90% del poble eixia. Però teníem, per exemple, un carrer que era una parada obligatòria, allí hi havia una xiqueta tots els dies il·lusionada per esperar l’arribada de la policia, un cartell “moltes gràcies”. En altres cases hi havia gent més jove,  a lo millor ens preparaven cançonetes. Alguna cosa que ens fera durant eixos 10 min evadir-nos del problema. Sempre amb totes les mesures jo  espere que quan tot açò passe puga abraçar-me en eixes persones.

Molt bé, i aquest clima tant especial que hi hagut durant el confinament… al final ha canviat en alguna cosa el teu punt de vista sobre la vida, la faena?

Pues mira sobre la vida, es que hi ha que viure el moment al dia i sempre tindre els problemes el més apartat possible. Nosaltres hem comprovat ara que tots hem de treballar junts, ja siguen policies, metges, “barrenderos”, treballadors… Tots som una cadena i ací s’ha demostrat que si un dels eslavons de la cadena fallava, la vida diària no podia continuar, jo m’he quedat en això. A nivell personal he conegut molt més a les persones. A nivell professional he treballat en situacions que esperem que no es repetisquen, però jo crec que sa reforçat molt més la relació entre el ciutadà i la policia. Que ja hem vist que tots units hem de treballar colze a colze.Hi ha molt de ciutadà que ha sigut una ajuda fonamental per a la policia. En Benirredrà, som un policia per torn. Si la gent no col·laborava, no ens recolzava, no ajudava en algun servei necessari, açò hagués sigut molt difícil per al nostre cos.

Aleshores creus, com a policia, que la gent ha respectat el confinament ? O més bé has hagut d’ intervenir molt.

No, en el nostre cas es que el parlàvem. Hem tingut dos casos puntuals de requeriment d’una actuació un poquet més policial i tindre que imposar una sanció. Però després la resta de gent ha sigut molt cooperativa. També cal destacar que Benirredrà, al ser un poblet xicotet, També té una mitjana d’edat molt major. Llavors la gent ja era adulta, gent major… molt conscienciada. Però si que hem tingut les típiques visites dels nebots, nets… a eixes persones grans, però que s’ha vist des del carrer que la persona gran estava dins de casa en una finestra i el nebot o  el net, estava al carrer parlant. Aleshores dins d’eixes circumstancies s’ha respectat molt eixe confinament.

Un altre tema que ens interessa és el canvi que hi ha hagut en la normativa. Això ha suposat un esforç extra per a tots. Aleshores voldríem saber què heu fet per a estar al dia en la normativa que eixia de setmana a setmana?

Pues això si que ha sigut un punt molt fort per a la societat i per a nosaltres perquè de un dia a un altre es va tindre que legislar moltíssim i va ser molt dur perquè el mitjans de comunicació traslladaven cada uno des del seu punt la informació… Hi havia molt de desconeixement,  nosaltres hem hagut de treballar molt per reforçar a la gent, explicar a la gent què es podia fer, què no es podia fer i ha sigut un poquet un treball molt pedagògic perquè constantment anaven canviant les situacions, les autoritzacions, ha sigut un treball molt pedagògic, però la gent sí que ha respost bé, ha complit molt bé les normes i jo crec que ens ha fet madurar a tots. Al vore que la legislació es la que hi ha i es l’aplicació que ha d’haver.

Voldria saber que t’endús de positiu de tot el confinament? A part de lo que ja has dit, que ha sigut una experiència que ha tingut els seus moments gratificants. no? Quina cosa t’enduries d’entre tot que t’enduries de positiu.

M’enduria això. Que la gent no és… a veure com ho explicaria. La imatge que hi ha de la policia o que la gent que diu, es que a la policia ningú la veu bé. Això és totalment mentida. La gent té una imatge de la policia i ara s’ha demostrat que el ciutadà recolza a la policia. Hi han grups que pels motius que siguen no volen, però es un grup tan reduït que a nosaltres a nivell personal eixa gent no ens causa ningun problema. Nosaltres necessitem el recolzament del ciutadà i els que hem vist reconegut durant aquesta pandèmia i jo sé que quan açò s’acabe la gent ha de indre la mateixa imatge bona de la policia. Açò no es un conte com a vegades diguem, de no ara que està el confinament tota la gent vol a la policia, quan s’acabe el confinament tornaràn a ser els roïns del carrer. Però el que es ven es els grups que estan en contra de la policia. Tant de la policia com qualsevol servei sanitari, judicial, però este cas, des del meu punt de vista, és això. Estem molt recolzats tant de la policia com de la imatge que té el ciutadà en este cas de la corporació municipal que ha treballat de valent junt a nosaltres des de la direcció tots els regidors… han treballat dia a dia per intentar fer-ho més fàcil intentar crear moltes activitats per a que la gent s’evadira tinguera diversió dins de sa casa, els xiquets que son per a mi els millors que ho han fet i els que pitjors ho han passat. Tindre un xiquet clavat 100 dies dins d’una casa… per a ell, per a la seva vida es una cosa que va a marcar-los… Nosaltres estarem marcats, però els xiquets serà molt dur i hi haurà molt de xiquet que va a necessitar un tractament per a poder superar aquesta pandèmia.

Un poquet ja ho has contestat… no? Però, quan la gent vos veia com a policies com reaccionava? Hi ha una gent que vol a la policia i s’ha vist i però normalment tots reaccionaven així? Quan vos veien es sentien bé?

Sí, sí. Nosaltres és el que diguem… Que hem estat molt recolzats per la gent i es el que diem. La gent que no vol la policia en estos casos sí feia que el que estàvem ahí perquè nosaltres hem ajudat a la gent. Eixa gent ha sigut ajudada, però la resta de gent, crec que es sentia a gust, tranquil de veure que estàvem al carrer, que estaven complint-se les normes, perquè al fi i al cap la vida es una volta i aquesta oportunitat hi ha que passar-la i continuar amb la vida.

Hi ha una llei que ha sigut un poquet controvertida i m’agradaria saber com ha sigut viscuda. Es la llei de mobilitat reduïda que la gent no podia eixir, que havia d’estar confinada en casa i aleshores hi hagut un poc de discòrdia per part d’advocats i jutges.

Això ja es un poc més judicial… es a dir, nosaltres hem fet complir el que ens indicaven. Si la legislació indicava que no es podia eixir sense un motiu justificat nosaltres hem sancionat el que al nostre parèixer era un motiu injustificat. A partir de ahí… la policia no es un òrgan sancionador, és a dir, ací en el tema del confinament és el Ministeri el que té la potestat sancionadora. Per lo qual nosaltres donàvem a conèixer a eixe Ministeri la infracció que ells havien legislat i al nostre parèixer estava cometent-se. Ells desprès valoraran en la legislació que ells han legislat per imposar les sancions, en eixe apartat la policia no tenim molt que objectar, per això perquè nosaltres no hem imposat eixa sanció, hem fet una proposta, hem informat a eixe òrgan del que nosaltres hem vist en el carrer i ells si ells ho consideren oportú que s’aplica a la legislació que es va fer seran les sancions. Ahí poc podem aportar nosaltres.

Per últim, tens alguna coseta més a dir ?

Nosaltres, des de la policia local de Benirredrà, vam crea un quadernet per als xiquets amb el qual explicàvem un poquet les normes d’una manera més didàctica, donàvem uns jocs, perquè feren una redacció de com veien ells el confinament i el treball de la policia. Hem intentat aportar un poquet la nostra faena a la gent més xicoteta que per a nosaltres eren els grans herois de la pandèmia, perquè ells els quedava tota la vida per davant i son els més lluitadors i els que més necessitaven. Desprès el treball que hi hagut dins de tota la corporació municipal, es a dir, des de l’alcaldia a totes les regidories, cadascú ha agafat la seva delegació la seva tasca per a treure al carrer el màxim possible, totes les activitats que es pogueren fer tot per a que açò es poguera fer més fàcil de portar fins que tot torne a ser la normalitat.

Moltes gràcies Alvar… Des del Col·lectiu Öbertament agraïm el teu esforç i reconeguem  la teua feina.

 Si nosaltres des de la policia de Benirredrà estem oberts a la seva associació, qualsevol cosa que necessiteu, qualsevol conferència, ajuda que necessiteu sabeu que des de la policia local de Benirredrà i des de l’Ajuntament de Benirredrà que ens trasllada hui per exemple jo com a representan que teniu les portes obertes de l’Ajuntament i de la policia per a qualsevol cosa que necessiteu.

Entrevistes Agenda 2021 – Personal de neteja

Entrevista a Josep Soldevila Per Josep Felip Pellicer Santiago (Juliol de 2020) Josep és treballador de l’empresa de neteja de l’Hospital Francesc de Borja de Gandía. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia. En quines condicions generals has treballat en este temps de confinament? Al principi no … Llegiu més