Diari de reivindicacions

De Mani

Dissabte 29 de maig de 2021. Arribe a l’estació. Intercanvie uns missatges pel mòbil. Puge al tren i em trobe amb les meues companyes. Contacte de colzes, xoc de punys i mirades que abracen. Estem en la línia 1 de rodalia amb destinació València Nord. Anem de manifestació. Pel WhatsApp ens animen dient que representem … Llegiu més

Escoltem veus…

ESCOLTA LES NOSTRES VEUS

L’equip d’Audiovisuals del Col·lectiu Öbertament -Salva Bañuls, Alejandro Martínez, Natalia Planes, Sergi Prats, Josep Felip Pellicer, Pepe Cabanilles, Estel Vórima, Román Falquet i Mari Carmen López-, des de la nostra Casa de la Natura, portem ja un temps elaborant uns podcasts amb molt d’amor. Seria una llàstima que no els escoltareu.En ells parlem de literatura, … Llegiu més

Entrevistes Agenda 2021 – Epidemiòleg

epidiemioleg

Entrevista a Amancio Peñuelas Per Román Falquet (Juliol de 2020) Amancio és epidemiòleg i director del centre de salut pública de Gandía. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia. Queria preguntarle en que condiciones sanitarias ha trabajado durante este confinamiento duro?  Las condiciones, si se refiere al … Llegiu més

Entrevistes 2021 – Bomber

bomber

Entrevista a Raimon Borderia Per Gonzalo Ortega Mingorance i Sergi Prats Porta (Juny de 2020) Raimon és bomber del Consorci de València, i el seu parc de destinació és Ontinyent. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia. Per començar, ens agradaria saber. quin ha estat el teu … Llegiu més

Entrevistes Agenda 2021 – Industrial

industrial

Entrevista a Mariola Juan Per Natalia Planes Braco i Pepe Cabanilles Moreno (Juliol de 2020) Mariola és consellera de Vicky Foods, empresa d’alimentació de la Safor. Conversem amb ella per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.   En quines condicions sanitàries heu treballat? Durant el confinament hem treballat en condicions … Llegiu més

Entrevistes Agenda 2021 – Cartera

cartera

Entrevista a Sara Quiroga

per Estel Vórima

(Juliol de 2020)

Sara, treballa a una oficina de correus de “Las Rozas”, una población propera a Madrid. Li encanta la seva feina i porta ja vint anys exercint-la i ens conta que <<aún en este tiempo difícil de la vida ha sido un orgullo para mí poder seguir trabajando.>> Conversem amb ella per a que ens conte la seva experiencia en temps de pandèmia.

 

¿En que condiciones sanitarias has tenido que trabajar? ¿Y cómo te han afectado personalmente?

Pues como todo se presentó tan rápido la cabeza ha ido más lenta que la situación. Entonces nos ha pasado un poquito por encima. Al principio no ha habido EPIS de seguridad, con lo cual el temor se ha acentuado. Luego, ya con los EPIS, ha habido algunos casos de contagio en mi oficina y eso también ha acentuado el miedo, la inquietud al ir a trabajar. Correos ha hecho, en la medida de lo posible, lo que estaba en su mano para proporcionarnos las medidas de seguridad.

 

¿Estas condiciones han afectado a tu vida personal o familiar de alguna manera?

 Muchísimo. Primero, el miedo paraliza. Te vas al extremo de obsesionarte, querer todas las medidas posibles… En mi caso vivo con una persona de ochenta años, mi madre, con bastantes factores de riesgo en su salud. Eso me ha obligado a aislarme de ella en la casa, limitar las expresiones de afecto, no comer o cenar en común y otro montón de cosas que hacíamos juntas. Durante tres meses ha afectado profundamente nuestra vida. Al estar mi madre viuda necesita una carga afectiva más fuerte. Es una situación triste, como la que ha vivido la mayoría de las personas que se han visto afectadas en el planeta

 

¿Cómo te has sentido tú? ¿Cómo te ha afectado emocionalmente?

Ha sido una carga de estrés tan grande…. Hubo varios casos seguidos. Se cerraba para desinfectar y teníamos que reanudar el trabajo al día siguiente o los dos días. Eso me ha afectado al sueño, ha habido noches que no he podido dormir. Sales de casa, lo digo sinceramente, con miedo porque las calles están desiertas y coges tu coche… Este virus sigue siendo un desconocido, pero hace tres meses aun más y todo este estrés llega un momento que te bloquea. Durante dos semanas he estado bloqueada en muchos sentidos y vas a trabajar porque no queda más remedio, pero con miedo.

¿Cuéntanos que estrategias o trucos te han servido para combatir esta carga de estrés y este temor que has sentido?

Por un lado, entender que hay trabajos que hay que desempeñarlos. Puedes minimizar los riegos con las medidas de seguridad, pero es imposible eliminarlos al 100%. Hay que ser razonables. El peligro está en cualquier parte y no se puede eliminar. Hay que cuidar la salud, pero no se puede cuidar al extremo.

Me ha venido muy bien hablar con naturalidad con amigos, familiares y compañeros de trabajo. Me han ayudado a entender, a racionalizar la situación para poder desempeñar mi trabajo diario como lo han hecho los médicos, barrenderos, limpiadores, trabajadores de supermercados. Eso me hacía sentir bien. «Es una cartita pero bueno, es importante que esté esa cartita del médico. Un telegrama o un paquete con material para trabajar desde casa.» Pensar que lo que hacía era útil era un incentivo, me ayudaba a seguir adelante y a reducir ese estrés.

Algo muy positivo lo que nos comentas. Precisamente sobre eso te quería preguntar, hay algo que te haya impactado o sorprendido desde el punto de vista positivo, alguna reflexión personal que hayas hecho o algo que te haya pasado o hayas visto, desempeñando tu trabajo en estos tiempos del Covid y te haya marcado de alguna modo.

Pues dentro de la soledad de las calles, que se te partía el alma, los primeros días cuando de casualidad, de casualidad, te encontrabas con alguien y te mirabas con miedo. Pero luego las buenas sensaciones que podemos transmitirnos los seres humanos, aún con mascarilla. Los papas y los niños dándote las gracias. Picar un timbre y que te digan, “corremos a abrir cuando suena el telefonillo porque es lo más emocionante del día.” y ver una sonrisa detrás de una mascarilla a mí me ha reconfortado y me ha impulsado a decir, en la vida hay cosas maravillosas aún en medio de todo esto.

 Es muy emocionante lo que nos cuentas. ¿Ver esto te ha provocado algún cambio en tu modo de pensar o ver la vida en los últimos meses?

No quiero decir ningún tópico, pero he aprendido que la vida es absolutamente imprevisible. Que toda la vida quieres tenerlo todo atado y bien atado pero que la vida cambia en veinticuatro horas, en un segundo, y no queda más remedio que adaptarse. El enfoque que le des te puede ayudar a aprender, a crecer, a acercarte más a la humanidad. A disfrutar de las pequeñas cosas y ver que un lunes puede ser un día precioso y no hay que esperar al sábado a pasártelo bomba. En un lunes hay cosas preciosas que enriquecen nuestra vida y que ahora, si cabe, los valoro mucho más. Ha sido algo tan inesperado y la vida es inesperada y queda adaptarse con la mejor actitud posible. Y hay que aprender de los demás, yo he aprendido mucho de los demás, un vecino, un compañero de trabajo…

Muy bonitas tus palabras. Decirte que la entrevista está llegando a su fin y hemos disfrutado mucho de escucharte. Por último, comentarte, que si tienes alguna anécdota que compartir o quieres mencionar algo que nos hayamos dejado en el tintero ahora es el momento:

Que diría… que estos meses he aprendido mucho y, bueno, tengo grabada una imagen de una persona ciega hace unas semanas. Iba por la calle y cuando su perrito hizo las necesidades no solo lo limpió, sino que echo desinfectante. Me impactó ver este acto de educación, consideración y solidaridad. Cada día si ponemos atención hay muchas cosas que ver y es que el estrés y las preocupaciones de la vida a veces nos impiden verlas. Igual que la naturaleza nos transmite cosas si prestamos atención, en la humanidad, en nuestro prójimo, también podemos ver cosas maravillosas.

Muchas gracias, Sara, ha sido un placer hablar contigo y ver que aunque ser cartera en tiempos del Covid no es fácil, tú incluso detrás de la mascarilla escondes una sonrisa y una buena actitud. Muchas gracias por contar con tu tiempo y tu testimonio y esperemos que para ti también haya sido bonito compartirlo con nosotros. De nuevo, gracias por colaborar con Öbertament y todo el equipo que lo forma.

Entrevistes Agenda 2021 – Fornera

fornera

Entrevista a Purín Bateller

per Salva Banyuls Planes i María José Alonso Puig

(Juliol de 2020)

Purín és propietària del Forn de Purín de Ròtova. Conversem amb ella per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.

En l’àmbit sanitari, com ha estat el treball en aquests temps de covid?

 La veritat és que vam viure uns dies de molta tristor, es va parar tot. Clar la gent es va tirar…pues als supermercats, als forns…teníem que estar pendents dels clients, inclús portar compres a casa per a les persones majors, el pa i tot el que necessitaven. També es va notar perquè, clar, la gent de fora ja no venia. Hem treballat per a la clientela del poble. Després també s’ha perdut faena de festes del poble que encarreguen pastes, bescuits… Però després de tot, ho vam passar… i la cosa s’ha remuntat, ha remuntat un poquet. Bo, molt trist, molt trist… la veritat que sí, es va parar tot, no sé, de matí la gent eixia, després ja no veies a ningú per ací i feies, “Però açò que és?”…i així ho hem passat.

Com t’has sentit tu durant el confinament? Has hagut de posar algun mitjà per poder treballar en condicions?

Clar, totes les proteccions que recomanaven que posarem: gel, mascaretes… tot això.

Ha estat difícil treballar de cara al públic en aquestes circumstàncies?

Hem estat pendents de la clientela. María José ens ha ajudat molt portant la compra a les cases , sobretot a les persones majors….

Com has viscut aquesta situació en l’àmbit familiar?

Bé, ja que la meua filla també té un supermercat i ha treballat molt, ha hagut d’anar a buscar genere a altres ciutats, per poder abastir a tota la clientela.

Has pogut extraure alguna cosa positiva d’aquest confinament?

Positiva? Jo sempre he treballat a gust en la meua feina, jo volia estar ahí i que no faltara de res.

Per finalitzar, voldries afegir alguna anècdota que haja passat en aquests dies?

 La gent estava molt afectada, em crida l’atenció que eixíem tots a aplaudir i ho vam com una cosa nostra i durant dos mesos eixíem tots els veïns a aplaudir.

Entrevistes Agenda 2021 – Farmacèutica

farmaceutica

Entrevista a Paula Oltra per Salva Banyuls Planes (Juliol de 2020) Paula és titular de la farmàcia de Daimús. Conversem amb ella per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia. En quines condicions has treballat durant el confinament? Les condicions, ací han sigut bones, perquè en el moment en que l’estat … Llegiu més

Entrevistes Agenda 2021 – Agricultor

llaurador

Entrevista a Jordi Nadal

per Sergi Prats Porta

(Juliol de 2020)

 

Jordi Nadal és cap de producció de la Cooperativa del Camp de Llutxent. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.

Quines eren les teues funcions durant la pandèmia i en quines condicions sanitàries has treballat?

Les meues funcions van ser les mateixes que normalment, porte tant la gestió de la collita del camp, de la fruita, de la taronja, com la gestió del treball del magatzem. El que passa és, que durant l`estat d’alarma, al magatzem estàvem acabant pràcticament la campanya de la taronja i al bancal teníem també la campanya acabada, i per això, en un principi, va afectar menys al personal. Però hem tingut la desgràcia que el nostre gerent va agafar la malaltia i, de fet, va faltar… Va ser un colp molt dur.

Respecte a les condicions sanitàries des del primer moment, hem tingut a disposició alcohol i gel higienitzant, mascaretes, guants… i en el moment que va començar el tema de la distància social molts companys van treballar des de casa, jo vaig seguir treballant allí, però com treballàvem pocs, manteníem la distància social i les mesures de seguretat com corresponia.

Vos acompanye en el sentiment. La següent pregunta és: Com t’has sentit durant aquest període?

Ha sigut una situació molt estranya, ningú havia passat mai per alguna cosa  similar: després de la normalitat d’una empresa plena de gent treballant passar a estar buida, a quan veus algú no arrimar-te i mantenir unes mesures que han sigut tan estrictes, es fa estrany. Però bé la veritat, la gent s’ha mentalitzat, com en tots els llocs i ha sigut responsable.

 Que és el que més t`ha impressionat?

El que més m’ha impressionat, en general, ha sigut la resposta de la gent. La gent ha sigut el 99,9% molt responsable, en quant a com actuar en estos casos. I també en la part negativa, el que t’he comentat abans, un colp molt dur ha sigut faltar el nostre gerent, un company de feina… i que va ser de la nit al matí, molt ràpid i molt dur.

 Com creus que t’ha afectat a la teua vida familiar la pandèmia?

Bé, en la vida estrictament familiar el que més ha afectat és que hem estat uns dies sense ajuntar-nos amb la família: els pares, els sogres… I en quant a la vida més social, en els amics que també som una colla que eixim prou els caps de setmana a fer-nos una cervesa… o xarrar un rato en el bar, doncs això també ens ha privat d’ajuntar-nos tots els amics.

Ha canviat la visió o algun aspecte de la vida?

Jo crec que no m’ha canviat molt. El que pot haver canviat és temporal, mentre estiguem en esta situació. Jo crec que quan tornem a estar com abans, esperem tots fer una vida com la que portàvem i totalment normal. Algun aspecte, així en general, no sé que dir-te… jo no crec que haja canviat.

Que has tret de positiu?

Com a positiu podem extraure: que valorem, jo per exemple,  que visc en un lloc privilegiat, que tenim un pati on podem eixir, i jo pensava en la gent que estava en els pisos a les ciutats, que estava molt malament, molt més tancats, molt més confinats. Un altre aspecte és: que tot açò ha reforçat també la vida en parella, ja que hem estat més temps junts a casa, i te n’adones també del que trobes a faltar de la gent quan no la veus. És també allò positiu del pugues traure.

Abans de la pandèmia, el camp estava en peu de guerra, vull dir, manifestacions, talls de carreteres… amb el confinament i les fases de desescalada es va parar un poc perquè calia trellat i tot havia d`arribar al seu lloc. Com veus tu ara la situació del camp en general?

  La situació del camp, igual de malament, i va de mal en pitjor per els últims anys. Primer per que hi ha un envelliment de la gent que treballa al camp i segona pel tema dels preus del camp. Si no hi ha uns preus dignes, uns mínims per a poder viure, ningú es llençarà al camp a treballar, vull dir a portar unes terres o tota una explotació, perquè si després no pots viure d’això dignament, és impossible. Aquests dies de la pandèmia, aturar les mobilitzacions és de tindre trellat i no se`n poden fer. Però les protestes tornaran, perquè la situació de moment jo no veig que canvie i està igual de malament. Això de les mobilitzacions és de tindre trellat i no se’n poden fer però tornaran, perquè la situació de moment jo no veig que canvie i està igual de mal.

Durant aquesta pandèmia heu notat una davallada o una diferència en la producció respecte altres anys o ha sigut la mateixa?

No, la producció ha sigut la mateixa, això no afecta directament al camp i ací tampoc, en altres zones sí que els ha afectat, sobretot en falta de mà d’obra per recollir la fruita… Ací, de moment, no ha passat. Fins i tot al contrari, en els moments més forts de la pandèmia el que es va notar va ser un repunt del preu de la taronja, perquè la gent està conscienciada, els cítrics, la vitamina C, és bona per als refredats, que el cos tinga més defenses i previndre infeccions.

Bueno i ara ja la última pregunta, podries contar-nos alguna anècdota? Si és graciosa millor.

 Una anècdota, no sé si graciosa o no, però és personal, i ja que em fas a mi la entrevista… Resulta que dins del confinament ens van comunicar a la meua parella i a mi, que anàvem a ser pares i volíem esperar-nos a que passara un poc de temps per a donar la notícia, i com estàvem confinats i no podíem ajuntar-nos amb ningú, no podíem dir-ho i vam haver d’esperar a que passara tot aquest rebombori per poder comunicar a la gent que anàvem a ser pares d`una xiqueta. No sé si ha eixit graciós o no, però el confinament ens ha servit per tindre-ho un poc “amagat” i esperar-nos a que l’embaràs estiguera més avançat.

Molt de comboi tindria la família. Bé, l’entrevista s’ha acabat. Voldries afegir alguna cosa, alguna cosa que t`hages deixat en el tinter?

Sí, mira afegirem una cosa, una altra cosa que trobe molt a faltar en l`ambient fester i comboiant  Ara també ens fa falta.