Artur Heras en Xàtiva: Desig, destí i memòria.

Sura com el desig i el destí en la memòria. Aquest és el títol de la magnífica exposició d’Atur Heras que recull 55 anys de bon fer artístic. Una mostra que ens va descobrir al grup d’Art i Més del Col·lectiu, no sols l’obra d’Heras sinó també el centre històric de Xàtiva, on l’artista va nàixer l’any 1945 al carrer Ànimes.

Començarem pel Museu de Belles Arts (Casa de l’Ensenyança) on trobarem la mostra titulada “Origen”, que inclou peces des dels seus començaments als anys 60. En la foto podeu veure una panoràmica de les 365 obres de petit format, una per cada dia de l’any (que no incorporarem la idea a la nostra agenda?) i que ens varen resultar molt inspiradores per als que treballem als tallers creatius. Ens va resultar genial i al mateix temps vàrem veure a Heras com un artista proper, que ens diu coses, que mostra el seu desfici per trobar la imatge justa, igual que fan els poetes amb les paraules.

Pujarem després al Convent de Sant Domènec on s’exposa “Memòria”, un espai que fa sagrat l’art d’Heras i l’arquitectura que l’acull. Obres de gran format que ens fan reflexionar, moltes vegades des de la ironia, del que ha estat l’herència que arrosseguem del segle XX. Els ulls de l’artista han vist i ens sap transmetre eixa visió amb una estètica personal i exquisida. No ens podem quedar indiferents al retrat en carbonet del líder revolucionari, amb la mòmia desficasada del dictador, amb el treball de confecció dels símbols reaccionaris… Aquesta “Memòria” ens parla del passat però amb els ulls ficats en el present i el futur. “Mai més”, podria haver-se titulat també.

La ruta molt ben marcada pels carrers de Xàtiva ens portà a “L’amic”, en la Capella de l’Assumpció de l’Hospital manat construir pels Borja i que encara manté la seva funció. Un edifici impressionant que un veí de Xàtiva ens contà que fou un dels primers grans hospitals del Regne de València i que albergà en el seu dia als soldats ferits en Filipines. L’amic és Alfons Roig, mestre d’Heras i amic, i l’entorn que es dibuixa és el de l’Ermita de Llutxent. Són les il·lustracions que Heras va fer per al llibre que arreplegava textos breus i poètics de Roig sobre “Els veïns de l’ermita”. On també pensem anar aviat per veure els frescos de la cúpula que Heras va pintar/ restaurar per encomanda del pare Roig.

Finalment arribarem al Palau de l’Ardiaca, un edifici que depèn de la Col·legiata on podem veure la mostra “RibHeras“, un joc i diàleg entre Artur Heras i Josep de Ribera en un espai magnífic a la part alta de la ciutat albirant les teulades de la Seu des de les finestres gòtiques. Josep de Ribera va ser el gran pintor xativí del barroc, va nàixer a Xàtiva l’any 1591 i morí a Napols l’any 1652, allí l’anomenaven el Spangoletto, nom que veiem per tot arreu en comerços i llocs del centre de la ciutat. D’aquesta part de l’exposició ens va resultar molt inquietant el Martiri de Sant Bartomeu reinterpretat per Heras. Li hem demanat una visita guiada on tornarem amb molt de gust a gaudir de nou de les seues obres i preguntar-li pel significat d’algunes. Per exemple sobre el diàleg amb Ribera i el sentit de “deixar-se la pell”.

Sura com el desig i el destí en la memòria, obres d’Artur Heras, exposició comissariada per Toni Martínez que ocupa el Museu de Belles arts de la Casa de l’Ensenyament, la capella de l’Hospital Real, el convent de Sant Domènec i el Palau de l’Ardiaca de Xàtiva. Del 29 de març al 29 de maig de 2.019. No us la podeu perdre, nosaltres tornarem!!

 

Deixa un comentari