Parlament I Encontre Provincial d`Entitats de Salut Mental organitzat per la Diputació de València - 17 Octubre 2014.

Hola, Bon dia a t@ts, sóc Sergi Prats Porta, President d`Öbertament!
El Projecte Col.lectiu Obertament té els seus inicis a l`any 2000 a partir del taller de Creativitat de S.M. de l`àrea 12 a Gandia.
Podem dir que som fills del nou segle. Comencem a soltar pes i ens atrevim a sentir amb l’estímul de la música, l`expressió corporal, la ceràmica, els tapissos, l`escriptura creativa, la fotografia...
Al 2001 construim dos murals coloristes i geomètrics que constituïxen la primera obra colectiva exposada en un espai públic. Es pot vore a la sala d`espera de l`Unitat de Salut Mental de l`Hospital Francesc de Borja de Gandia.
A nivell intern, anem fent colla mitjançant la roda. La roda es el nom que li donem al moment final de cada taller, on ens sentem en cercle per veure`ns les cares, per saber com està l`altre, per no excloure ningú, perquè som iguals sent distints i perquè el cercle intenta comprendre a totes. De fet, ens fa creixer com a grup que te necessitats comunes.
I en eixe cercle va gestant-se la idea de prendre la paraula, de criticar el que no ens agrada i dir el que volem. Comencem a fer-nos concients de “la discapacitat de la societat que no valora les nostres capacitats” (Ana Mª Paris), que te una imatge de nosaltres marginal i distorsionada que volem contribuir a canviar!
Eixim de l`armari amb l`exposició fotogràfica: I tu que mires? Nosaltres mirem... Obertament. On plantegem: ...Com ens miren? ...Com volem que ens miren? ...Com mirem nosaltres? Desafiant així l’estigma que amenaça els qui afirmem públicament que hem patit o patim una malatia mental.
Al 2005 encetem el projecte editorial “ObertamentEditors” amb el llibre: “Sentiments: una mirada a través de la imatge i la paraula”.
La necessitat de publicar ens obliga a legalitzar-nos com associació i el 15 de novembre del 2005 quedem registrats en el Registre autonòmic d’associacions com la 1ª associació de persones creatives amb Malaltia Mental.
Realment, l`associació naix com una necessitat de prendre finalment la paraula i al mateix temps naix del somni utòpic de Salva Muñoz, “una associació de malalts feta per malalts...” Eixe era un dels seus “deliris”, i que gràcies a eixos deliris, de vegades, les utopies esdevenen realitats.
Ens definim com a creatius, amb un denominador comú: patir una malaltia mental, però posem l`èmfasi en la condició creativa, entesa com una eina per transformar la realitat, sense negar el dia a dia que suposa la malaltia mental.
I al 2006 amb la vocació de seguir fent-nos visibles, comencem la publicació de l`agenda-guia 2007, que esdevindria la primera d`una sèrie d`agendes anuals imaginades com a galeries d`art itinerant.
Cada any hem pensat que era l'última, sobretot pel difícil finançament, però 9 anys després (com una bona telenovel.la!) i amb 12.000 exemplars distribuïts, ací estem, editant i apunt de presentar l`A-Q 2015: “Bogeries Saludables”. Una invitació a deixar lliure la imaginació, a estimular les nostres millors bogeries i somiar un món millor.
Des del 2000 fins ara la nostra ubicació ha anat canviant. Primer a La Casa de Cultura de Rafelcofer on disposàvem de una sala gran i lluminosa on teníem el gust de compartir amb altres grups culturals del poble. Fins el 2008 que ens mudem a Gandia a la primera seu oficial, un pis altament antidepressiu x la llum que tenia.
Comencem a ser requerits en taules rodones, congressos... A tall d`exemple mencionar que a les jornades de l`AEN-PV en Benicàssim al 2008 coneixem Radio Nikosia i Locos por el teatro, va ser un amor boig a primera vista, bastint així el que seria el moviment de la gent r@ra, un projecte actualment en pausa. En aquest període les assemblees van consolidant-se... canyeta, peixet, canyeta, peixet...
A més a més, ja portem un temps amb la campanya «Bojos per la Vida». Feu-vos en el vostre carnet que acredita oficioalment que esteu com una ruixadora.
En el 2012 ens fem veritablement visibles al MUVIM amb l`exposició fotogràfica Funambulistes. Llum i ombres de la malaltia mental. Amb el lema vertebrador que resa: No hi ha equilibri sense desequilibri.
Enguany al 2014 ens toca la loteria i passem a gestionar la Casa de la Natura, un espai envoltat d’un immens jardí a la voreta del riu Serpis, gairebé al centre de la ciutat i només separats per la GRAN PASSAREL.LA.
En el grup hi ha una evolució, augmenta la consciència social, la presència en actes reivindicatius, treballem la des estigmatització
[CONTRA L`ESTIGMA L`ESTIMA]
Faltaríem a la veritat si no diguérem que aquest procés no ha estat un camí de roses. I és que algú va dir que les dificultats preparen la gent ordinària per a situacions extraordinàries. Per exemple la producció de l`agenda ens ha suposat una gran càrrega d`estrés que, finalment, estem aprenent a gestionar. O que també existeix una dificultat en les persones que s`incorporen al CÖ. Aquestos venen derivats pel seu psiquiatre i no saben bé que van a trobar-se. Eixe desconeixement provoca una certa dificultat en la integració fins que el contacte i les accions grupals acaben fent-los sentir-se part del projecte i, fins i tot, amics.
Però nosaltres, a pesar de tot, hem fet de la “misèria virtut”.... i el Col.lectiu Obertament es avui un recurs de rehabilitació psicosocial més de la xarxa assistencial de la comarca de La Safor.
En aquests moments estem canviant el funcionament de les assemblees per fer-les més interessants. De fet, estem treballant en un concepte revolucionari: les assemblees 0,0 [sense terapeutes].
Si he de parlar de la meua experiència d’associacionisme a Ö començaria després dels tallers de creativitat, i m`incorpore al col.lectiu tot just en la gestació de la primera agenda. Allí assumisc la tasca de secretari i quan malauradament Salva Muñoz ens va deixar, vaig agafar la presidència: càrrec que he estat desenvolupant fins ara.
I també entenc l’associacionisme com una manera de fer grup per intentar transformar la realitat. I una manera de fer-ho és organitzar accions, reflexionades prèviament, per millorar la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental. Així és com funcionem a Obertament de manera assamblearia tots els dimecres.
Amb la projecció social de l`agenda i gràcies a la nostra tasca, la mirada dels professionals està canviant des del paternalisme a una mirada més d`igual a igual, de fet notem que tenen en compte les nostres observacions i experiència.
Amb el pas del temps, hem vist que no som els únics que lluitem per aquesta utopia, que altres també ho fan i ho anomenen APODERAMENT.
Històricament a les persones diagnosticades de Malaltia Mental Greu se`ns ha negat la veu i per tant no participàvem a la presa de decisions quan acudíem als serveis de Salut Mental. De fet i ho dic sense acritud el lema d`aquestes jornades respon a eixe concepte. Per tant, no necessitem que sigueu la nostra veu. Nosaltres tenim veu pròpia. I per acabar-ho d`adobar, continuem en risc d`exclusió social a totes les facetes de la nostra vida.
Aquest desapoderament opera a molts nivells:
-. A nivell social, l`estigma està sempre present i existeixen molts entrebancs per a un accés ple al treball i altres activitats socials.
-. Respecte els serveis, els usuaris estem pobrament informats, no se`ns consulta o no som tractats de manera adequada.
-. Individualment el fet d`haver experimentat problemes de SM pot tenir efectes perniciosos en els sentiments d`identitat i autoestima, provocant l’auto estigma.
La OMS diu que l`apoderament no és un destí, és un camí. És per això que els usuaris hem de ser apoderats per participar activament en la gestió de la nostra malaltia. Així podrem transformar el nostre entorn social i polític.
De vegades, els professionals i els familiars consideren que als usuaris ens manca capacitat de decisió. Freqüentment s`adopta una postura paternalista limitant decisions que els usuaris podem prendre.
Per altra banda, estar inclòs a la societat on es viu és important. Però al mateix temps a nivell individual l`apoderament és un element molt decisiu del desenvolupament humà. Es tracta d`un procés de responsabilitat i presa de control de les pròpies decisions.
Com aconseguir eixe apoderament?
1 -. Amb esperança i respecte. Una persona esperançada creu en la possibilitat que el futur canvie i millore. Encara existeixen professionals que ens etiqueten com a incurables o crònics i, al mateix temps, pretenen que fem canvis a la nostra vida, sense tenir en compte la gran desesperança que eixes etiquetes comporten.
2 -. Recuperació de la vida pròpia. Moltes vegades els usuaris esdevenim historials mèdics informatitzats I no històries vives compartides amb el professional (miren primer l`ordinador abans que la persona i algunes vegades ni ens miren).
3 -. L`apoderament no sòls existeix a nivell individual, si no que està relacionat amb el compartir experiències i connectar amb els altres, és a dir, no sentir-se sòl. I això és el que el que intentem fer al col.lectiu ajudar-nos i entendre`ns en eixe procés.
4 -. El moviment d`autoajuda entre usuaris és part d`un moviment més ampli de drets bàsics.
5 -. Aprenentatge d`habilitats que l`individu considera importants. Els professionals es queixen que els usuaris tenen poques habilitats i sembla que no aprenen. Però això es degut a que ells consideren importants capacitats que no coincideixen amb les prioritats dels propis usuaris. P.ex. És com si el professional s`entestara en que jo pintara margarites quan a mi el que se`m dóna bé és tocar la flauta travessera.
6 -. Passar del secretisme a la transparència. Les persones normalment ocultem el diagnòstic i moltes vegades això ens fa pagar un preu molt alt consistent en la minva de l`autoestima i la por a ser descoberts. Així a les persones que “eixim de l`armari” ens millora l`autoconfiança.
És molt important per a tota la societat, usuaris inclosos, reconéixer i acceptar que els problemes de salut mental són una font d`aprenentatge, creixement i desenvolupament. Així que quan creixem com a persones en capacitats i habilitats la malaltia perd protagonisme. ningú som només la nostra dificultat.
7 -. El creixement i el canvi no acaben mai i ni tan sols comencen del no res. L`apoderament és un procés. Ningú arriba a un últim esglaó en el que no puga créixer més o fer un canvi possible. Açò és com la utopia, amiga nostra, que sempre va una passa per davant.
Concloent, creiem que les iniciatives d`apoderament no només milloren la qualitat de vida dels usuaris si no que beneficiaran tota la societat en el seu conjunt.
I com a mostra, un botó: en paraules de la companya Francesca:
El C O. Ha fet progressivament que eixira de mi mateixa. Em relacione millor, tinc menys ansietat i angoixa. O. m`ha fet recuperar el somriure i crec que és una associació molt competent per fer que el mal@t mire la seua malaltia amb normalitat.
És a dir, qui no està “bargeot”?

Aquesta imatge és d`un grafitti al passeig de la platja de Las Canteras a Las Palmas de Gran Canària on es poden veure autèntiques obres d`art com aquesta. I per als sou de l`anglés “NIVEL MEDIO” dir-los que es podria traduir com:
A la vida no es qüestió d`esperar a que passe la tempesta, si no Que rau en aprendre a dansar sota la pluja.
VISCA LA UTOPIA I VISCA LA BOGERIA PER LA VIDA.