A juny, dansem amb Trapig


Un estol de gallines dansen i ballen amb les ales blanques de gavina i amb els peus saltironejant amb el so de les postisses, la dolçaina i el tabal

Nit ja avançada, els companys i companyes del col·lectiu ens apleguem al voltant d'una taula per fer un sopar amable, senzill, a la localitat saforenca de Beniarjó mentre fem temps per trobar-nos amb el grup de danses Trapig al seu local d'assaig. Una vegada l'àpat ha conclòs, ens traslladem al seu local, que és espaiós i fa olor a poble. Els veiem ballant vestits de carrer. Les danses són una cosa senzilla que es feien als pobles entre la gent del carrer.

El pas pla n'és la base. Quan toca el tabal, el pas; i, quan toca la dolçaina, les variacions i moviments més complexos. Assagem una peça senzilla, tres passos. El so de les postisses dóna ritme a la dansa i dóna caràcter al pas i al moviment, com un cavalcar amb les ferradures dels cavalls picant el sòl. Hi ha molts tipus de passos més complexos: el de la cadena i el de xàquera, per exemple, ens els representen allà mateix. La tradició viu amb la dansa i la música, el fandanguet dels nanos n'és un exemple.





Un estol de gallines dansen i ballen amb les ales blanques de gavina i amb els peus saltironejant amb el so de les postisses, la dolçaina i el tabal, com m'apunta un membre del col·lectiu. Vestir-se i fer-se els pentinats és tot un ritual.

I, fins ací, aquesta crònica nocturna de circumstàncies i atenuants.

Josep Carles Català