Ricard Camarena: “No crec que la cuina siga un art, és artesania. Tot i això, em considere un creatiu”


Aquest cuiner amb empelt saforenc ens presenta una cuina eclèctica amb productes casolans. Té un restaurant a València de molt d'èxit amb dues parts ben diferenciades: una més informal (Canalla Bistro), més assequible a la butxaca, i una altra d'autor. A València depenen d'ell 37 persones i a Madrid compta amb un altre projecte (Ramsés) amb cent vint treballadors i treballadores més. El seu equip ja porta un temps junt i gaudeix d'una sinergia i un bon ambient de treball. L'ofici li va sorgir per una decisió vital: ell era músic, tocava la trompeta, però aquest aspecte el va relegar a un segon terme i la cuina el va enganxar com una vocació tardana. 

Al llarg de la conversa, ens conta que va treballar amb ell una persona amb esquizofrènia i que la seua millora va ser important; se sent sensible, en aquest aspecte. La cuina, com a concepte a nivell social, ha crescut, ha agafat un cert estatus, on la cuina creativa té un rol essencial.

No creu que la cuina siga un art, com per exemple la música. No es poden acomparar. La cuina és artesania però ell es considera un creatiu. El procés creatiu és variat, té moltes fonts d'inspiració. La cuina tradicional n'és la base, els plats prenen d'ella els elements fonamentals.

Assegura que fa el que li agrada, la repercussió mediàtica és anecdòtica, les circumstàncies el van acompanyar. És molt perfeccionista i, per a ell, el treball és l'important. La repercussió mediàtica, la fama..., ens conta, són coses circumstancials i, si es normalitzen, són fets positius. Creu en les qualitats humanes, l'actitud més que l'aptitud. No és imprescindible una formació alta, vol flexibilitat, qualitats humanes. Admet que hi ha molta empatia en el seu equip, format per gent que es dedica a l'administració, la cuina, la neteja, etc.

Desvincula la creativitat al dia a dia i recomana les teràpies per a conèixer-se a u mateix. Ricard dóna més importància al respecte cap al producte i el sabor que a l'estètica, que és un fet secundari: en un producte ben cuinat tot es conjumina i es representa. Cuina per a ell les coses que li agraden: productes de temporada, com les verdures.

L'arribada a l'èxit va ser immediat: havia estat uns dos anys en l'anonimat, quan el restaurant Arrop de Gandia va ser premiat com a restaurant revelació; tot va començar així.

La benzina en reserva, toca aterrar amb aquests objectes alats que són la ment i l'escriptura. Com sempre, una crònica de circumstàncies, en aquest cas culinàries i atenuants sucosos.

Josep Carles Català