El Col.lectiu Öbertament vos felicita els Nadals!!!!


Taula Oberta del Col.lectiu Öbertament a Ràdio Pego.




El passat dijous, 18 de desembre vam tenir el plaer de ser entrevistats a Ràdio Pego en el programa Taula Oberta. Una hora parlant de l`agenda, d`Öbertament i de la bogeria en general, sense defugir la realitat del que ens està caient damunt en alguns aspectes no hem de callar-nos. S`ha avançat molt però encara l`estigma i l`autoestigma està present a la societat. Encara som carnassa per alguns mitjans de comunicació que només busquen el morbo afegit que suposa quan malauradament apareix algú a les pàgines de sucessos. I que passa amb els hipertensos, els diabètics o el que pateixen un càncer? És que no tenen la nostra predisposició a fer animalades? Perquè no es fan estadístiques de quants assassins hi ha entre la població que pateix soriasi o violadors entre la gent que pateix d`àcid úric, per exemple? Ironies a banda, la Reforma del Codi Penal que s`està tramitant al parlament tampoc ajuda massa. Si s`aprova automàticament passem a ser perillosos perquè ens ha tocat així en la loteria genètica entre altres quatre de fresques.

Be, no volem fer-nos de mala sang. També va haver lloc per la reivindicació de la bogeria sana present a l`agenda. Que tots questionem que entenem per bogeria. Que ens ho vam passar pirata fent-la. Una entrevista amenitzada amb la música del nostre "guia esperitual" Mario Sanmiguel y el Ejército del Amor.










Si vos pica la curiositat i voleu escoltar el programa aneu a l`enllaç que hi ha ací baix i busqueu: 

22 · Taula Oberta 18.12.14 Col.lectiu Obertament. 

Hi ha una icona a l`esquerra vos permetra baixar-lo en format mp3.


El nostre amic Mario Sanmiguel ara solidari amb la infantesa. Regala un futur. Dóna mèdula!

Magnífic clip musical d`eixe "peazo" persona que es Mario.


 



- Si no puc ballar, aleshores no és la meua revolució.
Emma Goldman (1869-1940)

El Calendari Öbertament solidari de l`Ajuntament de Gandia per al 2015 és ja una realitat.




Preparant-nos per a la batalla!



El passat divendres a les 10:00h es va presentar el Calendari Öbertament solidari 2015 de l`Ajuntament de Gandia.

Una obra en la nostra línia de fugir de la típica "Foto de Grupo" com si forem Nueva Rumasa o alguna cosa semblant. En comptes d`això hem fet uns xicotets mosaïcs per mostrar el dia a dia de la gent que forma les associacions.

Des d`ací agraïr a totes les associacions que han participat i també als companys que han estat més en l`allioli del propi calendari:  Pepe, Lluís, Mariluel... Gràcies també a la col.laboració desinteressada d`Àlex Oltra i a Josep Soldevila per eixe fotomuntatge tan espectacular que és la portada. A l`esperit de Dídac el nostre fotògraf de capçalera. Segur que m`he deixat a molta gent en el tinter. i des d`ací els demane disculpes.Esperem que el gaudiu tot l`any i al mateix temps vegeu la titànica tasca que fan les associacions de caire social en la comarca i més conforme està el pati.

Salutacions.





Presentació del calendari 2015 de l`Ajuntament de Gandia

El proper divendres 12 de desembre tindrá lloc en el Saló de plenaris de l`Ajuntament de Gandia es presentarà el calendari per al 2015. Un calendari on el Col.lectiu Öbertament té gran part de responsabilitat ja que les fotos les hem elaborades nosaltres però els vertaders protagonistes són les associacions que hi participen. Unes associacions vinculades al món social i que nosaltres hem intentat plasmar de manera diferent més enllà de la "foto de grupo".

Per supostat que tots i totes esteu convid@ts a l`acte.

Sembla que Jandro encara arriba...

Després de uns dies d`autobombo i platillo, farem un paronet i vos mostrem aquest video que parla de mooooltes coses interessants i amb la gràcia i salero de Jandro guionista i showman del programa El Hormiguero. Gaudiu-ne!



El Col.lectiu Öbertament a Radio Klara fent llavoreta...

El passat dimecres 26 de novembre vam tenir el gran plaer de ser entrevistats per Radio Klara. Evidentment que Radio Klara no necessita presentació ja que és tota una institució llibertària a València des de l`any 1982. 

Va ser tota una experiència per a alguns de nosaltres que no haviem parlat mai per la radio i la cosa va eixir molt bé. Però així, sense anestèsia, que és quan millor ixen les coses. Vam fer un petit repàs de la història d`Öbertament i al mateix temps vam presentar l`Agenda-Quadern 2015. Bogeries Saludables.

Ací baix teniu l`audio. Que el disfruteu!

Ah! I visca la Utopia!




Saforguia també ens dedica unes paraules...




El Levante també es contagia de la nostra bogeria!


La vesprada que ens vam permetre somiar bogeries saludables i (in)confessables.

Per a nosaltres la bogeria és una atrevida forma de reivindicar la Utopia. És un hàbit saludable, que malauradament no en prescriurà cap metge "excepte algun professional atípic que se'n ix de la cistella.  I és que no és cert, posem per cas, que l'amor mateix no és més que una bogeria saludable, meravellosa? No tenim tots alguna bogeria pendent que no vam cometre quan van tindre l`oportunitat? És que la freda raó, l`avinagrada seriositat i la rígida planificació de les nostres vides les fan més felices?"

Tot açò ve al cas de la vesprada d`ahir, una vesprada inoblidable i saludable! I és que ja que només entrar les cares de les persones assistents van canviar el semblant passant a mostrar un somriure que ja no es va esborrar fins la fi de l`acte. Però no avancem esdeveniments...

L`acte va começar amb una xicoteta taula amb les autoritats pertinents per posar de manifest les gestions que s`estan fent per acreditar que l`espai que gestiona el Col.lectiu Öbertament, la Casa de la Natura, esdevinga un recurs més de la xarxa de rehabilitació i recuperació de la salut mental de la Conselleria de Sanitat.




I deprés és va obrir el torn de la participació del Col.lectiu Öbertament amb el recital de la cançó Locuras de Sílvio Rodríguez


Per passar més tard a una performance escenificant algunes de les bogeries presents en l`agenda del 2015. Així que Öbertament va desplegar la tendresa i el bon saber fer creatiu, deixant volar la imaginació i somiant rellotges d`aigua...







Però el plat fort el va aportar Mario Sanmiguel i su "ejército del amor" ens va fer cantar, riure i ballar amb la seua gràcia, un espectacle directe al cor i la reflexió lúdica sobre la felicitat!







Tot un plaer compartit amb la xarxa "afectiva efectiva i fidel" a més de la nova gent que s'en va apropar al directe!
Els mitjants de comunicació també estigueren presents i des d`ací agraïm a t@ts per escampar el nostre treball,
Tanmateix agraïr a les autoritats la seva presencia recolçant aquesta agenda, i en definitiva el treball intens e interesant d' Öbertament!!!


Ps. El tiquet/entrada de la picadeta/concert de la bogeria i la utopia guardeu-lo com un tresor d`una vesprada que ens vam permetre somiar bogeries saludades i (in)confesables...

Ps2. Tan de bó ens ho permetem també els següents 365 dies de l`any!

Öbertament ens convida a somiar "Bogeries Saludables" a l'agenda-quadern 2015

El Col·lectiu Obertament ha tret al carrer ja la seua Agenda-Quadern 2015. Enguany, sota el suggerent títol "Bogeries Saludables", conviden la ciutadania "a somiar, a deixar-vos dur per la creativa bogeria durant els pròxims 365 dies i mirar d'estendre la tendresa; somiar rellotges d'aigua; posar altaveus a les paraules; deixar créixer els bonsais o agitar les masses...".  

Des d'Öbertament recorden que la bogeria és una atrevida forma de reivindicar la Utopia. És un hàbit saludable, que malauradament no en prescriurà cap metge"excepte algun professional atípic que se'n ix de la cistella.  I és que no és cert, posem per cas, que l'amor mateix no és més que una bogeria saludable, meravellosa? No tenim tots alguna bogeria pendent que no vam cometre quan van tindre l`oportunitat? És que la freda raó, l`avinagrada seriositat i la rígida planificació de les nostres vides les fan més felices?"

Per a presentar les ‘bogeries saludables’, els membres del col·lectiu no s’han limitat a dibuixar-les o descriure-les sinó que les han interpretades personalment. Ells i elles intervenen tant en les accions com en tot el procés creatiu: en l’elecció de la temàtica, de les idees, la plasmació, en les sessions fotogràfiques (dirigides pel fotògraf, Pepe Cabanilles), en les decisions finals… Allò que potser us cridarà més l’atenció este any -el treball de muntatge de les imatges- és obra de Josep Soldevila.

Al principi de l’agenda, hi ha la història del ‘uelo’ Colomina, el iaio de Maria Josep Gonga (Gongui), membre de Pluja Teatre. "El ‘uelo’ Colomina, que ens acompanyarà al llarg de l’any també, era l’amo d’una asserreria a la Gandia de la preguerra civil i la postguerra. Se’n va anar del cap “llegint i engronsant-se”, i afirmava que “els diners no serveixen per a res”... La història, ara, pren vida de nou de mà de la seua néta i, també, amb els dibuixos de Teresa Pérez.

De la direcció i coordinació de l'agenda s'han encarregat Jordi Puig i Raül Navarro, mentre que de la direcció i coordinació del projecte, Teresa Girau i Pau López. L'edició i la maquetació (Josep Olaso) ha estat tasca d'Edicions 96.  

Més pràctica i més flexible que estos anys passats. Les mesures són 19,5 x 15 cm. I amb 160 pàgines. Està organitzada a setmana vista, amb un disseny net i blanc, que recorda un poc el quadern de l’any passat.
L'Agenda-quadern 2015. Bogeries Saludables es presentarà en societat el pròximdimarts, 18 de novembre, a les 18 hores, a la Casa de la Cultura de Marqués de González de Quirós, amb les habituals sorpreses a què ens té acostumat l'equip d'Öbertament. Tot i això, ja es poden adquirir, al solidari preu de 15 euros, demanant-la per correu electrònic o telèfon al Col·lectiu Obertament i en les següents llibreries:

    Gandia: Ambra Llibres i  Gavina Llibres. 
    Oliva: Llibreria La Fona i Pàgina 3. 
    València: Llibreria 3 i 4 i Llibreria Railowsky. 
    Castelló: Llibreria El Passeig. 
    Sant Joan d’Alacant: Llibreria Chus.
    Dénia: Llibreria Públics. 

El Col.lectiu Obertament és una associació, sense ànim de lucre, formada per persones creatives amb malaltia mental greu, que utilitza l’art i la creativitat com a forma d’expressió, comunicació i acció social. Naix en el si del Taller de Creativitat i Rehabilitació del Servei de Salut Mental del Departament de Salut nº 12 a Gandia, amb la finalitat que prenguen la paraula les persones que sofreixen malaltia mental, i per crear espais d’integració real. Una integració que implique el desenvolupament d’un rol social actiu, un quefer que es transforme en alguna cosa que ser i que ajude a la construcció d’una nova identitat més enllà de la noció de malalt/a.
Des de l'any 2006 publiquen les agendes-quadern que s'han convertit en tot un referent, per la seua originalitat, frescura i la contribució a la desestigmatització de les malalties mentals i la defensa del nostre patrimoni cultural, mediambiental... A més, d'un regal idoni per al Nadal. 

Extra, extra! El Col.lectiu Öbertament presenta l`agenda-quadern 2015. Bogeries Saludables.

Amigues i amics,
Quedeu convidats a la presentació de l'agenda-quadern 'Bogeries saludables 2015', oberta a totes i tots, com sempre. Evidentment no anem a dir ni pruna. Ja sabeu com som i hem de continuar la nostra tradició de sorprendre-vos eixe dia.






 Ací teniu el mapa (per a que no es perdeu):



Després de la presentació, existeix la possibilitat que ens quedem a una "picadeta", pel preu de 7€. Si voleu quedar-vos, heu de confirmar-nos-ho al nostre correu:

colectiuobertament@gmail.com

Esperem comptar amb vosaltres.
Moltes gràcies per acompanyar-nos en un moment tan important.

Una abraçada a tota xarxa afectiva efectiva del Col·lectiu Ö!

Parlament I jornada d`iniciatives d`usuaris en Salut Mental - 24 octubre 2014





Hola, Bon dia a t@ts, sóc Sergi Prats Porta, President d`Öbertament!
El Projecte Col.lectiu Obertament té els seus inicis a l`any 2000 a partir del taller de Creativitat de S.M. de l`àrea 12 a Gandia.
Podem dir que som fills del nou segle. Comencem a soltar pes i ens atrevim a sentir amb l’estímul de la música, l`expressió corporal, la ceràmica, els tapissos, l`escriptura creativa, la fotografia...
Al 2001 construim dos murals coloristes i geomètrics que constituïxen la primera obra colectiva exposada en un espai públic. Es pot vore a la sala d`espera de l`Unitat de Salut Mental de l`Hospital Francesc de Borja de Gandia.
A nivell intern, anem fent colla mitjançant la roda. La roda es el nom que li donem al moment final de cada taller, on ens sentem en cercle per veure`ns les cares, per saber com està l`altre, per no excloure ningú, perquè som iguals sent distints i perquè el cercle intenta comprendre a totes. De fet, ens fa creixer com a grup que te necessitats comunes.
I en eixe cercle va gestant-se la idea de prendre la paraula, de criticar el que no ens agrada i dir el que volem. Comencem a fer-nos concients de “la discapacitat de la societat que no valora les nostres capacitats” (Ana Mª Paris), que te una imatge de nosaltres marginal i distorsionada que volem contribuir a canviar!
El 2003 resultaria revelador per al col.lectiu amb el descobriment de l`eina que esdevindrà el nostre principal identificador : la fotografia.
Eixim de l`armari amb l`exposició fotogràfica: I tu que mires? Nosaltres mirem... Obertament. On plantegem: ...Com ens miren? ...Com volem que ens miren? ...Com mirem nosaltres? Desafiant així l’estigma que amenaça els qui afirmem públicament que hem patit o patim una malatia mental.
Al 2005 encetem el projecte editorial “ObertamentEditors” amb el llibre: “Sentiments: una mirada a través de la imatge i la paraula”.
La necessitat de publicar ens obliga a legalitzar-nos com associació i el 15 de novembre del 2005 quedem registrats en el Registre autonòmic d’associacions com la 1ª associació de persones creatives amb Malaltia Mental.
Realment, a banda de nàixer com una necessitat de prendre finalment la paraula naix del somni utòpic la ment visionària de Salva Muñoz, “una associació de malalts feta per malalts...” Una cooperativa de comunicació (encara que de vegades no parlem molt [....] Eixe era un dels deliris de Salva, i que gràcies a eixos deliris, de vegades, les utopies esdevenen realitats.
Ens definim com a creatius, amb un denominador comú: patir una malaltia mental, però posem l`èmfasi en la condició creativa, entesa com una eina per transformar la realitat, sense negar el dia a dia que suposa la malaltia mental.
I al 2006 amb la vocació de seguir fent-nos visibles, comencem la publicació de l`agenda-guia 2007, que esdevindria la primera d`una sèrie d`agendes anuals imaginades com a galeries d`art itinerant salpebrades amb les nostres reflexions.
Cada any hem pensat que era l'última, sobretot pel difícil finançament, però 9 anys després i amb 12.000 exemplars distribuïts, ací estem, editant i apunt de presentar l`A-Q 2015: “Bogeries Saludables”. Una invitació a deixar lliure la imaginació, a estimular les nostres millors bogeries i somiar un món millor.
Comencem a ser requerits en taules rodones, congressos... A tall d`exemple mencionar que a les jornades de l`AEN-PV en Benicàssim al 2008 coneixem Radio Nikosia i Locos por el teatro, va ser un amor boig a primera vista, bastint així el que seria el moviment de la gent r@ra, un projecte actualment en pausa. En aquest període les assemblees van consolidant-se, les convivències també enforteixen l`associació (això de de cuinar i roncar uneix molt) tot va canyeta, peixet, canyeta, peixet.... i també amb les convivències
I aprox des del 2011 portem en marxa la campanya «Bojos per la vida». Feu-vos en el vostre carnet que acredita que esteu com una cabra.
En el 2012 ens fem veritablement visibles al MUVIM amb l`exposició fotogràfica Funambulistes. Llum i ombres de la malaltia mental. Amb el lema vertebrador que resa: No hi ha equilibri sense desequilibri.
Enguany al 2014 ens toca la loteria i passem a gestionar la Casa de la Natura, un espai envoltat d’un immens jardí a la voreta del riu d`Alcoi, gairebé al centre de la ciutat i només separats per la GRAN PASSAREL.LA.
En el grup hi ha una evolució, augmenta la consciència social, la presència en actes reivindicatius, treballem la des estigmatització fent nostra la màxima de Pau: [CONTRA L`ESTIGMA L`ESTIMA] que implica un mirar-se,renoonéixer-nos i autoajudar-nos de manere grupal.
Faltaríem a la veritat si no diguérem que aquest procés no ha estat un camí de roses. I és que algú va dir que les dificultats preparen la gent ordinària per a situacions extraordinàries. P.ex. la producció de l`agenda ens ha suposat una gran càrrega d`estrés que, finalment, estem aprenent a gestionar. O que també existeix una dificultat en les persones que s`incorporen al CÖ. Aquestos venen derivats pel seu psiquiatre i no saben bé que van a trobar-se. Eixe desconeixement provoca una certa dificultat en la integració fins que el contacte i les accions grupals acaben fent-los sentir-se part del projecte i, fins i tot, amics.
Però nosaltres, a pesar de tot, hem fet de la “misèria virtut”.... i el Col.lectiu Obertament es avui un recurs terapèutic més de la xarxa assistencial de la comarca.
En aquests moments estem canviant el funcionament de les assemblees per fer-les més interessants. De fet, estem treballant en un concepte revolucionari: les assemblees 0,0 [sense terapeutes].

Voldria reprendre la qüestíó de les Jornades de l`AEN-PV a Benicàssim:

ÉS POSSIBLE UN MOVIMENT D`USUARI@S AL PAÍS VALENCIÀ?


A la vista de la imatge sembla que els usuaris restem atrapats en una mena d`hamaca comfortable esperant a vore-les vindre. És clar que per explicar algunes de les raons d`aquest «passotisme» hem de posar sobre la taula una sèrie de reflexions:

Factors externs: el que hi ha fora.
Històricament, a les persones diagnosticades de Malaltia Mental Greu se`ns ha negat la veu i per tant no participàvem a la presa de decisions quan acudíem als serveis de Salut Mental. A més a més, continuem en risc d`exclusió social a totes les facetes de la nostra vida.
Aquest desapoderament opera a molts nivells:
-. A nivell social, l`estigma està sempre present i existeixen molts entrebancs per a un accés ple al treball i altres activitats socials.
-. Respecte els serveis, els usuaris estem pobrament informats, no se`ns consulta o no som tractats de manera adequada.
-. De vegades, professionals i familiars consideren que als usuaris ens manca capacitat de decisió. Freqüentment s`adopta una postura paternalista limitant decisions que els usuaris podem prendre.
-. Encara existeixen professionals que ens etiqueten com a incurables o crònics i, al mateix temps, pretenen que fem canvis a la nostra vida, sense tenir en compte la gran desesperança que eixes etiquetes comporten.
-. Moltes vegades els usuaris esdevenim historials mèdics informatitzats I no històries vives compartides amb el professional (miren primer l`ordinador abans que la persona i algunes vegades ni la miren).
-. Sovint els professionals es queixen que els usuaris tenim poques habilitats i sembla que no aprenem. Però això es degut a que ells consideren importants capacitats que no coincideixen amb les prioritats dels propis usuaris. P.ex. És com si el professional s`entestara en que jo pintara margarites quan a mi el que se`m dóna bé és tocar la flauta travessera.
Factors interns: la processó va per dins:
-. Individualment el fet d`haver experimentat problemes de SM pot tenir efectes perniciosos en els sentiments d`identitat i autoestima, provocant l’auto estigma.
-. El efectes secundaris en la mediació que moltes vegades potencien la anhedonia. No, no és una planta... és la falta de desig i empenta per a fer coses.
La por a generar un stress que ens provoque una recaiguda.
Perquè associar-nos?
Estar inclòs a la societat on es viu és molt important. Jo entenc l’associacionisme com una manera de fer grup per intentar transformar la realitat. I una manera de fer-ho és organitzar accions, reflexionades prèviament, per millorar la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental. Així és com funcionem a Obertament de manera assamblearia tots els dimecres.
1-. Associar-nos també és important per participar activament en la gestió de la nostra malaltia.
2-. Associar-se està relacionat amb el compartir experiències i connectar amb els altres, és a dir, no sentir-se sòl. I això és el que el que intentem fer al col.lectiu ajudar-nos i entendre`ns en eixe procés.
3-. El moviment d`autoajuda entre usuaris és part d`un moviment més ampli de drets bàsics.
4-. Associar-se també implica, moltes vegades, passar del secretisme a la transparència. Les persones normalment ocultem el diagnòstic i això ens fa pagar un preu molt alt consistent en la minva de l`autoestima i la por a ser descoberts. Així a les persones que “eixim de l`armari” ens millora l`autoconfiança.
5.- Associar-se també ajuda a entendre que el creixement i el canvi no acaben mai i ni tan sols comencen del no res. Ningú arriba a un últim esglaó en el que no puga créixer més o fer un canvi possible. Açò és com la utopia, amiga nostra, que sempre va una passa per davant.
6 -. Estem farts de la imatge estereotipada associada a la marginalitat i violència que es té de nosaltres. Imatge altament reforçada pel mitans de comunicació i que gran part de la societat la fa com seua. Associar-nos és una altra manera de fer-nos més visibles i combatir això.
I sempre hi ha espai per a l`esperança, perquè una persona esperançada creu en la possibilitat que el futur canvie i millore. Gràcies al nostre esforç i treball, almenys la mirada dels professionals està canviant des del paternalisme a una mirada més d`igual a igual, de fet notem que ja comencen a tenir en compte les nostres observacions i la nostra experiència.
És molt important per a tota la societat, usuaris inclosos, reconéixer i acceptar que els problemes de salut mental són una font d`aprenentatge, creixement i desenvolupament. Així que quan creixem com a persones en capacitats i habilitats la malaltia perd protagonisme. ningú som només la nostra dificultat.
I com a mostra, un botó: en paraules de la companya Francesca:
El C O. Ha fet progressivament que eixira de mi mateixa. Em relacione millor, tinc menys ansietat i angoixa. O. m`ha fet recuperar el somriure i crec que és una associació molt competent per fer que el mal@t mire la seua malaltia amb normalitat.
És a dir, qui no està “bargeot”?
VISCA LA UTOPIA I VISCA LA BOGERIA PER LA VIDA.
I Perquè no dir-ho també, ens ho passem molt bé.


bonus track: NO TE RINDAS, AÚN ESTAS A TIEMPO DE ALCANZAR Y COMENZAR DE NUEVO, ACEPTAR TUS SOMBRAS, ENTERRAR TUS MIEDOS, LIBERAR EL LASTRE, RETOMAR EL VUELO. [...] ABRIR LAS PUERTAS, QUITAR LOS CERROJOS, ABANDONAR LAS MURALLAS QUE TE PROTEGIERON. VIVIR LA VIDA Y ACEPTAR EL RETO.

MARIO BENEDETTI

Manifestació en defensa de la Salut Mental Pública de València - 26 d`octubre de 2014




Convocada per la Plataforma en Defensa de la Salut Mental Pública de València, l`AEN-PV i ASIEM  s`ha cel.lebrat la tradicional manifestació de tardor pels carrers de València. Nosaltres hem portat el nostre super-carnet i els paraigües. Val a dir que han triomfat com la vegada anterior.

Respecte a l`afluència de públic no ha estat de les més nombroses però hi havia gent. Motius per a manifestar-nos no en falten ací van unes pinzellades:


-. La crisi, l`atur...està provocant l`augment dels suïcidis que són la segon causa de mort entre les persones de 25 a 34 anys i la primera entre els homes d`eixe rang d`edat.

-. Increment significatiu dels transtorns mentals.

-. Augment del consum de psicofàrmacs i disminueix el nombre de professionals.

-. Un pla de Salut Mental que continua sense acomplir-se.

-. Imposició d`un copagament en centres i serveis de rehabilitació i residencials.

... i així fins al judici final.












El Col.lectiu Obertament a la I jornada d`inicatives d`usuaris de Salut Mental del País Valencià a la EVES - 24 Octubre 2014







El Col.lectiu Obertament ha participat a la I jornada d`inicatives d`usua@ris de Salut Mental del País Valencià a la EVES (Escola Valenciana d`Estudis de la Salut) el passat divendres 24 d`octubre.
          L'objectiu de la Jornada és donar a conèixer la importància del paper que exerceixen les associacions d'usuaris de Salut Mental, no només referent a l'expressió, en primera persona, de les seues necessitats, sinó quant a la seua contribució sobre un dels aspectes que més negativament influeix en la seua vida: l'estigma, present fins i tot entre els professionals sanitaris i entre els propis afectats (autoestigma).

El moviment d'usuaris s'ha anat desenvolupant, com a conseqüència de la presa de consciència sobre les pròpies necessitats, interessos i drets per part de les persones que patim una Malaltia Mental. La necessitat d'unir-nos i de participar com a ciutadans de ple dret i ser sentits per la societat en general és el nostre principal objectiu, juntament amb la participació activa en tot allò que té a veure amb nosaltres.  Aquest moviment no és alguna cosa aïllada i aliena als canvis socials, legislatius i dels serveis de Salut Mental que han tingut lloc en els últims anys, sinó, al contrari, els uns i els altres s'han anat recolzant en el temps: RES DE NOSALTRES SENSE NOSALTRES.

Hem conegut inciatives d`usuaris en l`estat espanyol de la ma de:


Iniciatives d'usuaris de salut mental al País Valencià.
 - Imaginave: Toni Camarena (València).
- ASIEM: Gonzalo Nielfa (València).
- Öbertament: Sergi Prats (Gandia).
- Associació Somnis de la Ment (ASMI): Felipe Rebull (València).
- AFEMPES: Álvaro González, Valentín Hernáez (València).
- Grup de Suport a l'Esquizofrènia: Rosa Dolader, Pedro Sánchez i Jorge Rincón(Alacant).
- Centre de Rehabilitació Psicosocial Museu: Alfonso Ortuño (València).
- AFDEM i altres grups d'usuaris de Castelló (Castelló).





Parlament I Encontre Provincial d`Entitats de Salut Mental organitzat per la Diputació de València - 17 Octubre 2014.

Hola, Bon dia a t@ts, sóc Sergi Prats Porta, President d`Öbertament!
El Projecte Col.lectiu Obertament té els seus inicis a l`any 2000 a partir del taller de Creativitat de S.M. de l`àrea 12 a Gandia.
Podem dir que som fills del nou segle. Comencem a soltar pes i ens atrevim a sentir amb l’estímul de la música, l`expressió corporal, la ceràmica, els tapissos, l`escriptura creativa, la fotografia...
Al 2001 construim dos murals coloristes i geomètrics que constituïxen la primera obra colectiva exposada en un espai públic. Es pot vore a la sala d`espera de l`Unitat de Salut Mental de l`Hospital Francesc de Borja de Gandia.
A nivell intern, anem fent colla mitjançant la roda. La roda es el nom que li donem al moment final de cada taller, on ens sentem en cercle per veure`ns les cares, per saber com està l`altre, per no excloure ningú, perquè som iguals sent distints i perquè el cercle intenta comprendre a totes. De fet, ens fa creixer com a grup que te necessitats comunes.
I en eixe cercle va gestant-se la idea de prendre la paraula, de criticar el que no ens agrada i dir el que volem. Comencem a fer-nos concients de “la discapacitat de la societat que no valora les nostres capacitats” (Ana Mª Paris), que te una imatge de nosaltres marginal i distorsionada que volem contribuir a canviar!
Eixim de l`armari amb l`exposició fotogràfica: I tu que mires? Nosaltres mirem... Obertament. On plantegem: ...Com ens miren? ...Com volem que ens miren? ...Com mirem nosaltres? Desafiant així l’estigma que amenaça els qui afirmem públicament que hem patit o patim una malatia mental.
Al 2005 encetem el projecte editorial “ObertamentEditors” amb el llibre: “Sentiments: una mirada a través de la imatge i la paraula”.
La necessitat de publicar ens obliga a legalitzar-nos com associació i el 15 de novembre del 2005 quedem registrats en el Registre autonòmic d’associacions com la 1ª associació de persones creatives amb Malaltia Mental.
Realment, l`associació naix com una necessitat de prendre finalment la paraula i al mateix temps naix del somni utòpic de Salva Muñoz, “una associació de malalts feta per malalts...” Eixe era un dels seus “deliris”, i que gràcies a eixos deliris, de vegades, les utopies esdevenen realitats.
Ens definim com a creatius, amb un denominador comú: patir una malaltia mental, però posem l`èmfasi en la condició creativa, entesa com una eina per transformar la realitat, sense negar el dia a dia que suposa la malaltia mental.
I al 2006 amb la vocació de seguir fent-nos visibles, comencem la publicació de l`agenda-guia 2007, que esdevindria la primera d`una sèrie d`agendes anuals imaginades com a galeries d`art itinerant.
Cada any hem pensat que era l'última, sobretot pel difícil finançament, però 9 anys després (com una bona telenovel.la!) i amb 12.000 exemplars distribuïts, ací estem, editant i apunt de presentar l`A-Q 2015: “Bogeries Saludables”. Una invitació a deixar lliure la imaginació, a estimular les nostres millors bogeries i somiar un món millor.
Des del 2000 fins ara la nostra ubicació ha anat canviant. Primer a La Casa de Cultura de Rafelcofer on disposàvem de una sala gran i lluminosa on teníem el gust de compartir amb altres grups culturals del poble. Fins el 2008 que ens mudem a Gandia a la primera seu oficial, un pis altament antidepressiu x la llum que tenia.
Comencem a ser requerits en taules rodones, congressos... A tall d`exemple mencionar que a les jornades de l`AEN-PV en Benicàssim al 2008 coneixem Radio Nikosia i Locos por el teatro, va ser un amor boig a primera vista, bastint així el que seria el moviment de la gent r@ra, un projecte actualment en pausa. En aquest període les assemblees van consolidant-se... canyeta, peixet, canyeta, peixet...
A més a més, ja portem un temps amb la campanya «Bojos per la Vida». Feu-vos en el vostre carnet que acredita oficioalment que esteu com una ruixadora.
En el 2012 ens fem veritablement visibles al MUVIM amb l`exposició fotogràfica Funambulistes. Llum i ombres de la malaltia mental. Amb el lema vertebrador que resa: No hi ha equilibri sense desequilibri.
Enguany al 2014 ens toca la loteria i passem a gestionar la Casa de la Natura, un espai envoltat d’un immens jardí a la voreta del riu Serpis, gairebé al centre de la ciutat i només separats per la GRAN PASSAREL.LA.
En el grup hi ha una evolució, augmenta la consciència social, la presència en actes reivindicatius, treballem la des estigmatització
[CONTRA L`ESTIGMA L`ESTIMA]
Faltaríem a la veritat si no diguérem que aquest procés no ha estat un camí de roses. I és que algú va dir que les dificultats preparen la gent ordinària per a situacions extraordinàries. Per exemple la producció de l`agenda ens ha suposat una gran càrrega d`estrés que, finalment, estem aprenent a gestionar. O que també existeix una dificultat en les persones que s`incorporen al CÖ. Aquestos venen derivats pel seu psiquiatre i no saben bé que van a trobar-se. Eixe desconeixement provoca una certa dificultat en la integració fins que el contacte i les accions grupals acaben fent-los sentir-se part del projecte i, fins i tot, amics.
Però nosaltres, a pesar de tot, hem fet de la “misèria virtut”.... i el Col.lectiu Obertament es avui un recurs de rehabilitació psicosocial més de la xarxa assistencial de la comarca de La Safor.
En aquests moments estem canviant el funcionament de les assemblees per fer-les més interessants. De fet, estem treballant en un concepte revolucionari: les assemblees 0,0 [sense terapeutes].
Si he de parlar de la meua experiència d’associacionisme a Ö començaria després dels tallers de creativitat, i m`incorpore al col.lectiu tot just en la gestació de la primera agenda. Allí assumisc la tasca de secretari i quan malauradament Salva Muñoz ens va deixar, vaig agafar la presidència: càrrec que he estat desenvolupant fins ara.
I també entenc l’associacionisme com una manera de fer grup per intentar transformar la realitat. I una manera de fer-ho és organitzar accions, reflexionades prèviament, per millorar la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental. Així és com funcionem a Obertament de manera assamblearia tots els dimecres.
Amb la projecció social de l`agenda i gràcies a la nostra tasca, la mirada dels professionals està canviant des del paternalisme a una mirada més d`igual a igual, de fet notem que tenen en compte les nostres observacions i experiència.
Amb el pas del temps, hem vist que no som els únics que lluitem per aquesta utopia, que altres també ho fan i ho anomenen APODERAMENT.
Històricament a les persones diagnosticades de Malaltia Mental Greu se`ns ha negat la veu i per tant no participàvem a la presa de decisions quan acudíem als serveis de Salut Mental. De fet i ho dic sense acritud el lema d`aquestes jornades respon a eixe concepte. Per tant, no necessitem que sigueu la nostra veu. Nosaltres tenim veu pròpia. I per acabar-ho d`adobar, continuem en risc d`exclusió social a totes les facetes de la nostra vida.
Aquest desapoderament opera a molts nivells:
-. A nivell social, l`estigma està sempre present i existeixen molts entrebancs per a un accés ple al treball i altres activitats socials.
-. Respecte els serveis, els usuaris estem pobrament informats, no se`ns consulta o no som tractats de manera adequada.
-. Individualment el fet d`haver experimentat problemes de SM pot tenir efectes perniciosos en els sentiments d`identitat i autoestima, provocant l’auto estigma.
La OMS diu que l`apoderament no és un destí, és un camí. És per això que els usuaris hem de ser apoderats per participar activament en la gestió de la nostra malaltia. Així podrem transformar el nostre entorn social i polític.
De vegades, els professionals i els familiars consideren que als usuaris ens manca capacitat de decisió. Freqüentment s`adopta una postura paternalista limitant decisions que els usuaris podem prendre.
Per altra banda, estar inclòs a la societat on es viu és important. Però al mateix temps a nivell individual l`apoderament és un element molt decisiu del desenvolupament humà. Es tracta d`un procés de responsabilitat i presa de control de les pròpies decisions.
Com aconseguir eixe apoderament?
1 -. Amb esperança i respecte. Una persona esperançada creu en la possibilitat que el futur canvie i millore. Encara existeixen professionals que ens etiqueten com a incurables o crònics i, al mateix temps, pretenen que fem canvis a la nostra vida, sense tenir en compte la gran desesperança que eixes etiquetes comporten.
2 -. Recuperació de la vida pròpia. Moltes vegades els usuaris esdevenim historials mèdics informatitzats I no històries vives compartides amb el professional (miren primer l`ordinador abans que la persona i algunes vegades ni ens miren).
3 -. L`apoderament no sòls existeix a nivell individual, si no que està relacionat amb el compartir experiències i connectar amb els altres, és a dir, no sentir-se sòl. I això és el que el que intentem fer al col.lectiu ajudar-nos i entendre`ns en eixe procés.
4 -. El moviment d`autoajuda entre usuaris és part d`un moviment més ampli de drets bàsics.
5 -. Aprenentatge d`habilitats que l`individu considera importants. Els professionals es queixen que els usuaris tenen poques habilitats i sembla que no aprenen. Però això es degut a que ells consideren importants capacitats que no coincideixen amb les prioritats dels propis usuaris. P.ex. És com si el professional s`entestara en que jo pintara margarites quan a mi el que se`m dóna bé és tocar la flauta travessera.
6 -. Passar del secretisme a la transparència. Les persones normalment ocultem el diagnòstic i moltes vegades això ens fa pagar un preu molt alt consistent en la minva de l`autoestima i la por a ser descoberts. Així a les persones que “eixim de l`armari” ens millora l`autoconfiança.
És molt important per a tota la societat, usuaris inclosos, reconéixer i acceptar que els problemes de salut mental són una font d`aprenentatge, creixement i desenvolupament. Així que quan creixem com a persones en capacitats i habilitats la malaltia perd protagonisme. ningú som només la nostra dificultat.
7 -. El creixement i el canvi no acaben mai i ni tan sols comencen del no res. L`apoderament és un procés. Ningú arriba a un últim esglaó en el que no puga créixer més o fer un canvi possible. Açò és com la utopia, amiga nostra, que sempre va una passa per davant.
Concloent, creiem que les iniciatives d`apoderament no només milloren la qualitat de vida dels usuaris si no que beneficiaran tota la societat en el seu conjunt.
I com a mostra, un botó: en paraules de la companya Francesca:
El C O. Ha fet progressivament que eixira de mi mateixa. Em relacione millor, tinc menys ansietat i angoixa. O. m`ha fet recuperar el somriure i crec que és una associació molt competent per fer que el mal@t mire la seua malaltia amb normalitat.
És a dir, qui no està “bargeot”?

Aquesta imatge és d`un grafitti al passeig de la platja de Las Canteras a Las Palmas de Gran Canària on es poden veure autèntiques obres d`art com aquesta. I per als sou de l`anglés “NIVEL MEDIO” dir-los que es podria traduir com:
A la vida no es qüestió d`esperar a que passe la tempesta, si no Que rau en aprendre a dansar sota la pluja.
VISCA LA UTOPIA I VISCA LA BOGERIA PER LA VIDA.